Com han canviat les coses des de que Junqueras va dir “El PSC ha de fer passes per reconciliar-se amb el 80% que vol el final de la repressió” per tal poder acordar els pressupostos amb ERC. No sé veure quines passes a donat el PSC-155 en aquest sentit perquè ara ERC es rebaixi a acceptar totes les exigències que posa sobre la taula Illa. Si realment quan Junqueras s’expressava d’aquesta manera ja sabia que acabaria pactant amb els socialistes del 155 poder el millor hauria estat quedar-se calladet. ERC amb tota la comèdia dels pressupostos, a la meva manera de veure les coses, està fent un ridícul considerable. 

Es diu que la llei de pressupostos és la més important de la legislatura. Aquesta afirmació és valida quan el govern que els confecciona té sobirania sobre ingressos i despeses com és el cas de Espanya. Però la pregunta que em faig és si són tant summament importants en el cas de Catalunya. El 95%, o més, del pressupost de la Generalitat és finalista i està destinat a gestionar bàsicament Sanitat i Educació. Poc marge té el govern català per aplicar les seves polítiques. A més el nivell de dèficit també ve determinat per l’estat espanyol i la situació de dependència ens porta a que no ens podem finançar mitjançant els mercats financers. Amb tot la sobirania que té Catalunya amb els seus comptes es quasi nul·la. 

Si no es possible que el 52% decideixi sobre les molles que pot gestionar de veritat la Generalitat, personalment, preferiria no passar la vergonya d’haver de plegar-se davant del PSC-155 i prorrogar els pressupostos. Quina dificultat implica prorrogar els pressupostos? Doncs que cada partida addicional porta a una tramitació parlamentària que, sí, en el cas actual amb 33 escons es pot fer tediós però almenys preservarien la dignitat. La pastanaga és un increment de despesa de 3000 milions la qual no ens enganyem és una petitíssima part dels comptes i que finalment dependran dels ingressos reals.

Per Catalunya els pressupostos seran la llei més important quan sigui independent i tingui la sobirania sobre els seus comptes.