Enmig del prelitoral,

hi ha un terreny fèrtil i bell:

el Vallès occidental.

Si enfilats a un escambell,

guaiteu per tot el rodal,

podreu veure-hi Sabadell.

Tot plegat forma una vall

humida, però assolellada,

limitada amunt i avall

per alguna serralada;

rieres, en devessall,

la mantenen ben regada.

Pagesos i ramaders,

superant perills i danys,

foren sens dubte els primers,

que amb penes treballs i afanys

s’hi establiran, tots feiners,

ja fa més de set-mil anys.

El seu nom fou Arrahona;

i el Llobregat i el Besós,

emmarcaven bé la zona

d’aquest lloc tan bell i airós,

que el riu Ripoll acarona

i envolta amb aire joiós.

Ens consta que els laietans,

en el vell nucli habitat,

eren ibers vilatans

de la futura ciutat,

però que foren els romans

qui hi bastiren un mercat.

El mil·lenni era novell

quan agafà anomenada,

i florí com un ramell,

un poblet de la contrada,

ja amb el nom de Sabadell,

de forma documentada.

Es pot dir sense recança,

quan el temps modern s’estrena,

que amb pas segur i confiança,

de forma ben clara i plena,

la indústria tèxtil avança

amb d'altres de tota mena.

La indústria va agafant aires,

i, endemés de la primera

-que té un gremi de paraires-

i sens dubte és la llanera-,

també n’hi ha de terrissaires,

i algunes de paperera.

I, com que la història es mou,

el tren ja havia arribat

i també hi fou de bell nou

el gas i l’enllumenat:

i en aquest segle dinou,

Sabadell ja fou ciutat.

Al segle XX sovintegen

guerres i revolucions:

tots els pobles les pateixen;

i amb la remor dels canons,

els nostres teixits vesteixen

els soldats de les nacions.

Ciutat d’esport i cultura,

de gran factura artesana,

que excel·leix en la pintura

i té esbarts, dansa i sardana,

amb bona literatura

i amb tota saviesa humana.

Cantaires i excursionistes,

un gran equip de futbol,

bon teatre, esperantistes,

waterpolo i voleibol,

i una gran colla d’artistes

que fa goig veure en estol.

La Torre de l’Aigua dona

el perfil de la Ciutat,

vigilant, des de sa trona

-des d’on tot ho té abastat-,

que tot rutlli bé en la zona,

segons nostra identitat.

La immigració ens ha aportat,

enriquint la nostra vida,

una gran diversitat,

capacitat d’acollida,

i ha engrandit nostra ciutat

per l’entesa aconseguida.

Justa, demòcrata i bona,

pragmàtica i realista,

Sabadell és una icona:

quan convé, sap ser activista;

la joia de la corona

del tarannà progressista.

De totes les coses bones

que ja hem vist i hem esmentat,

són però els homes i dones

el gran tresor més preuat:

puix són sempre les persones

el millor de la ciutat.

M.T.G.F. Setembre de 2020