Quan parlem de la complicada situació del català, el més habitual és que ens centrem en que podem fer nosaltres, els que el fem servir de forma quasi militant, o la nostra administració, la catalana, per tal de salvar-lo i fer-lo créixer. Tenim grans debats de sí l’única sortida és la independència, de sí l’administració catalana actua d’una forma irrellevant, de sí som els catalanoparlants que hi hauríem de fer més, de sí el problema principal és demogràfic, etc. , etc.

Del que es parla poc és de l’actitud dels castellanoparlants en front del català. D’aquest sector cal dir que en ocasions són els catalanoparlants els que no donen facilitats en parlar-los-hi en castellà sense solució de continuïtat. Un exemple que tinc molt proper és el cas dels meus nets (canadencs) els quals parlen anglès, francès i català però no castellà. Quan estan pel país, i donat que parlen català amb accent, molta gent els hi parla en castellà, se suposa que per ajudar-los. Quan els hi dic que els hi parlin en català que el castellà no el parlen ens miren com si fóssim marcians.

Normalment no parlem dels castellanoparlants que no fan cap esforç per parlar en català. Em costa entendre el nivell de manca de respecte per la llengua del país que en general mostren. No és tant difícil de comprendre que els catalans ens hi juguem la llengua, la cultura i la forma d’entendre el món. Tant els hi dona? 

“No lo hablo pero lo entiendo todo” aquesta frase la fan servir gent que fa un munt d’anys que viuen a Catalunya. Sempre penso que menys mal que l’entenen perquè sinó tindrien un problema. Dissortadament poden viure a Catalunya sense entendre ni un borrall de català, de fet en conec algun cas concret de gent que fa molts anys que viuen en aquest país. Com pot ser que molts no mostrin cap interès, cap curiositat, cap respecte per la llengua dels país? 

Una conversa tipus que sostinc ben sovint amb gent establerta a Catalunya des fa molt de temps; Sap a quina hora obren? Como? (cara de sorpresa) Li preguntava si sap a quina hora obren Ah! Hoy no abren, pero puede ir a …... y le atenderán (cara amable) D’acord gràcies. Algunes persones, fins i tot, se sorprenen de que preguntis en català. 

De forma conscient o inconscient la gent que té aquesta actitud de poc respecte a la nostra llengua està fent el paper del colonitzador.

En definitiva, sense oblidar que alguns nouvinguts han adoptat el català trobo a faltar més militància d’aquest sector en la defensa de la llengua del país. En general trobem desinterès.

Davant d’això la meva postura és imitar-los i moltes vegades els dic; No parlo castellà, però l’entenc tot.