Aquest matí hem rebut una notícia extraordinària. Els trens catalans estan funcionant sense interrupcions ni retards. Costa molt de creure, però. Una informació de servei fixa cada matí ens notifica quines demores acumulen les línies de la RENFE. Aquesta anomalia està totalment normalitzada. La informació sobre les previsions del temps i els retards de Rodalies la rebem amb una naturalitat impensable en qualsevol país normal. Ara fa uns dies que la situació ferroviària a Catalunya és tant desastrosa que fins i tot a cridat l’atenció als resignats usuaris. Així que ara estem en un correm-hi tots. La consellera Paneque donant la culpa als governs anteriors i demanat 2 anys de paciència o el delegat Illa demanat perdó i proclamant que hi posaran tots els esforços per tal de millorar la situació. Avui en una reunió al més alt nivell entre govern espanyol, govern català, ADIF i RENFE, diu que, cercaran les solucions pertinents. Tot és de cara a la galeria per sortir dels pas. Un cop superada la crisi tot seguirà igual i tornarem a la informació de serveis diària de les demores de Rodalies. 

No cal ser un geni per arribar a aquest conclusió. Unes infraestructures que han estat deixades de la mà de Déu durant tants anys no es poden redreçar en un pim pam.  

Algú pot pensar que amb un dèficit fiscal sostingut els darrers quasi 50 anys del voltant de 8% del PIB i d’executar al voltant del 35% de les inversions previstes en infraestructures també de forma sostinguda no ha d’acabar en el desastre actual? 

Algú pot pensar que les mateixes infraestructures que teníem amb sis milions d’habitants són suficients per vuit milions amb aquests nivells d’inversió?

Algú pot pensar que s’arreglarà tot amb l’empresa mixta Estat-Generalitat de gestió de Rodalies de RENFE? L’Estat aportarà la inversió necessària? Existeix un calendari d’execució del que cal fer per disposar d’un sistema ferroviari decent pel país?

Dissortadament, tenim molts motius per tenir una desconfiança universal. No oblidem que el mal tracte financer que pateix Catalunya no és partidari. És el mateix governi qui governi, PP o PSOE.

L’única manera que tenim els catalans de disposar d’un sistema ferroviari digne és la independència mitjançant la qual disposàrem dels recursos que generem per invertir-los on els catalans pensem que cal fer-ho.

L’any 2007 700.000 persones van respondre a la crida de la Plataforma pel Dret de Decidir amb el suport de 200 entitats més i van inundar el centre de Barcelona per protestar pel mal funcionament de les infraestructures. Cal dir que jo hi era. 

Recordo que en aquesta manifestació vaig sentir per primera vegada que molta gent cridava “In inde independència”. Penso que aquesta manifestació, juntament amb la sentència de l’Estatut, va ser una de les llavors del que més tard en vàrem dir El Procés.

Va, tornem-hi!