Darrerament he pogut confirmar sense cap dubte que de futbol (de fet de futbol del Barça) no hi entenc res de res. Fa una pila d’anys que veig, quasi sempre des de la tele, el Barça una o dues vegades a la setmana. Cal dir que un dels motius més important de visionar tants partits és la trobada que tradicionalment fem una colla d’amics per passar una bona estona. Doncs no sé de que m’ha servit veure tants partits, més enllà de gaudir dels amics, perquè no hi entenc d’això del futbol del Barça. Ei! Jo em pensava que tenia criteri i que sabia el que passava i el perquè durant els partits. Sistemes de joc, tàctiques, pressió, espais, el ziga zaga del Pep, etc. Doncs, no. I qui m’ho ha demostrat és un dels millors jugadors de la història del futbol, vaja, considerat un titular de la millor l’alineació mundial de tots els temps. I que no és altre que Xavi Hernández. Des de que és l’entrenador del Barça, com és natural, Xavi explica com han vist el partit després de jugar-lo i vet aquí que no coincidim quasi mai. Jo acostumo a veure partits molt diferents dels que veu ell. Per exemple, quan ell diu que ha vist un gran partit jo he vist una cosa ben diferent i això passa en el 80% dels casos. I em dic que qui té raó és ell com no podria ser d’una altra manera. I que no en sé gents de futbol malgrat la quantitat d’hores que hi he esmerçat. I que soc un analfabet en aquest esport de donar puntades a una pilota s’ha confirmat amb el darrer partit del Barça contra el Getafe en el qual vam guanyar per quatre a zero. Jo vaig veure un partit en la línia dels darrers, això sí, sense un trencament dels habituals en els darrers partits en els quals ja estones d’un desgavell total inexplicable. I davant d’una defensa al mig camp de l’equip contrari que deixava molt espai entre defensa i porteria, el Barça ho va aprofitar. He de dir que respecte als darrers partits sí que vaig trobar una certa millora en el joc, però d’aquí a considerar que s’havia fet un grandíssim partit hi ha una gran diferència. El Xavi estratega entre estrategues va veure que calia aprofitar els espais que ens deixava el rival. Bravo! En acabar en Xavi ens va explicar que els seus homes havien realitzat un dels millors partits dels darrers temps mentre jo encara estava pensant amb tot el que jo creia que no havien fet bé. Però atenció que els mitjans de comunicació, radio, televisió i premsa també van veure que s’havia produït una gran millora. Estaven eufòrics. Encara hi ha Lliga deien. Aquest partit en el qual en Xavi se’n va donar compte que havia d’aprofitar els espais va canviar l’opinió dels mitjans i ja deien que Xavi no havia de marxar. Sí, ja no és que no coincideixi amb el Xavi tampoc coincideixo amb totes les patums catalanes del món del futbol. Així doncs ja he fet la prova del nou i s’ha demostrat que no hi entenc res del futbol del Barça. Dic del Barça perquè no veig cap partit que no juguin els culers. 

Suposo que el que passa és que no he sabut baixar el llisto del que espero del Barça després de gaudir de la millor època de l’equip.