L’Oriol Junqueras diu que estan molt contents de que el PSC i Junts els donin la raó amb la llei d’amnistia. Vaja que el mèrit és tot d’ERC. Les garanties que Junts ha fet incorporar a la llei no compten perquè segons els republicans més autonomistes de la història no han representat cap millora del redactat donat que la versió que ells ja havien acceptat ja era sobradament suficient i si no sempre es podia arrodonir amb algun indult. Segons ERC l’actitud de Junts era pur “postureig”. Personalment penso que la llei queda molt més blindada amb les esmenes incorporades pels juntaires però no seré jo qui contradigui a un independentista de pedra picada com el bo de l’Oriol. Que com tots sabem és molt bona persona. També sabem que la “justícia“ espanyola buscarà qualsevol argument per inversemblant que sigui per perseguir l’independentisme malgrat el blindatge de la llei. 

El fred de peus que demostra Esquerra en constatar que les maneres de negociar amb el govern espanyol del President Puigdemont son bastant més afectives que les seves, és molt patètic. Ara, no ens enganyem que el PSOE de Pedro Sánchez va a remolc i ha de fer moltes concessions no per convicció si no perquè necessita els 7 vots de Junts. Els d’ERC son gratis i si no son gratis son molt barats.

En qualsevol cas tenim una llei pactada per PSOE, ERC i Junts i tres lectures bastant contradictòries. Pel PSOE representa la reconciliació dels catalans i la fi del Procés. Per ERC la fi de la repressió i que no té diferències importants amb la que Junts va refusar. Per Junts les diferències son substancials fins el punt de que ara és una molt bona llei. De fet hi ha una quarta lectura que és la de les dretes espanyoles que diu que no és constitucional.

En definitiva encara en parlarem molt d’aquesta llei d’amnistia. Durant la tramitació i durant la implementació.