Diseño del blog

Jo no tinc ”barquito”, tu

JoanC Roca   25 de gener de 2025

He anat a la Costa Brava a veure si trobava el meu “barquito”. Donat que tinc un munt de cognoms catalans semblava que jo n’havia de tenir un. No l’he trobat, tu. Pot ser que quan van venir “els xarnegos”, expressió que mai vam utilitzar a casa, el fet de que el meu pare practicava la pluriocupació durant set dies a la setmana, que la meva mare donava la volta al rellotge treballant i que molts nens de la meva generació començàvem a treballar als catorze anys no ens atorgava el dret a disposar d’un “barquito” a la costa. És digne d’estudi que els fills i nets d’aquells que van arribar a Catalunya en haver de marxar de casa seva per tal de refer la seva vida estiguin ressentits amb el país que els va acollir i en canvi no tinguin cap retret amb el país que els va expulsar. 
Crec que puc dir sense cap por d’enganyar a ningú que la capacitat d’integració que hem demostrat els catalans de les diferents onades migratòries que hem rebut durant la nostra història està perfectament demostrada. 
Em pregunto quants dels que van immigrar a Catalunya durant el franquisme i quants dels seus fills i nets se senten catalans, no dic que no ho siguin. Perquè, des del meu punt de vista, després de 50 o 60 anys de ser a Catalunya no parlar en català em sembla una falta de respecte al país. Ei! És legítim que cadascú faci el que vulgui, tu. Però...
La gala dels Gaudí del “barquito” em va entristir. Veure el nostre “Start System” aplaudir fins treure fum per les mans discursos que segur que van encantar a espanyolistes d’aquí i d’allà, em va sorprendre. Veure que es reivindicava als xarnegos, cosa que encara no he pogut interpretar a que treia cap, però que en canvi ningú va fer cap referència a la repressió política, judicial i policial que està vivint el país. Veure el món del cinema “català” amb perfecte convivència amb el Delegat del PSOE a Catalunya em fa pensar que la Vilarasau i companyia estan molt cofois amb la “pacificació” i desnacionalització que estem patint “alguns” catalans i dic alguns perquè sinó se’m acusarà d’allò de considerar que hi ha catalans de primera i bla. bla. bla. 
També van rebré molts aplaudiments alguns dels premiats que van fer el seu discurs en castellà després de viure des de fa temps a Catalunya i és clar, com que els catalans que parlem català som molt educats, la interlocució amb entre uns i altres es feia en castellà. 
És curiós que Antoni Gaudí que va rebre la repressió espanyola pel fet de parlar català dona nom a la gala. Hi ha una certa contradicció en que una gala tant espanyolista com la que vam viure tingui aquest nom. Compte, qualsevol dia el canvien.
Atipa una mica que els catalans sempre siguem els dolents de la pel·lícula, home!   
Share by: