El president de la Generalitat ens proposa un any fraternal amb tot el que es mogui. Ell que amb la col·laboració de Pedro Sánchez ha pacificat Catalunya ara treballa per espanyolitzar-la sense perdre temps. Fraternitat que sí que demostra cada dia amb el Borbó, amb el seu amo del PSOE i amb tot el que representa a Espanya com ara els productors d’oli de Jaén. Illa es mostra fraternal assistint a tots els actes institucionals espanyols ans al contrari no assisteix als actes institucionals catalans. Mostra tanta fraternitat amb Espanya que posa la bandera espanyola a la Generalitat i parla castellà en el Parlament de Catalunya. Fraternitat amb el president Puigdemont no en mostra gaire.

Però el senyor Illa ha estat proclamat democràticament President de la Generalitat. Aquest fet no és discutible. En un debat amb un molt bon amic meu aquest punt, el de que ha estat posat democràticament, ens provoca una gran controvèrsia. Ell, el meu amic, opina que hem sigut els catalans els qui li hem posat i per tant, malauradament, la decisió ha estat nostre. No cal dir que com a independentista de pedra picada està sumit en el pessimisme pel que ens ve per endavant. No és que jo sigui gaire més optimista que ell però incorporo una sèrie de matisos en l’anàlisi de la situació del perquè patim un president espanyolista després fer-nos la il·lusió de que ho teníem a tocar el 2017.  

El milió de vots independentistes perduts els tenim a la reserva, si més no una gran quantitat d’aquests. A molta gent que, amb raó, se sent traïda no se li pot demanar que renovi la confiança en uns polítics que s’han abraçat a una autonomia descafeïnada. Sí, s’arrisquen a que passi el que ha passat. La democràcia és el millor sistema inventat fins avui però no és perfecte. En democràcia guanyen les majories però s’haurien de respectar les minories la qual cosa no sempre passa. La democràcia és el sistema dels dos terços. Un terç guanya, un terç perd i un terç decanta cap un cantó o cap a l’altre.  

En la complicada actual situació del país hi ha un terç representat per Comuns i ERC que efectivament ha decantat la presidència del país cap a l’espanyolisme. Però la pregunta que em faig és; els independentistes que van votar ERC ho haurien fet si haguessin sabut que els seus vots sumarien per instal·lar un president espanyolista? No ho sabrem mai.

El govern actual de la plaça Sant Jaume del PSOE és feble i caldrà veure com va evolucionant. L’independentisme avui està baldat però hi és. Cal treballar perquè es tornin a donar les condicions que facin que l’abstencionisme s’activi. De fet hi ha diverses entitats que no han deixat de treballar-hi.

Quan governava Montilla amb el tripartit, també regnava el pessimisme entre l’independentisme, donat que teníem un president espanyolista, per ves per on després d’aquest període va venir el Procés i vam arribar més lluny que mai.