Tots sabem que Espanya no acomplirà amb Catalunya els pressupostos generals de l’Estat que s’aprovin. Ho sabem perquè sempre és el mateix. Només cal repassar el que ha passat els darrers anys. Per altra banda tenim la famosa taula de diàleg que no ens porta enlloc però que serveix perquè PSOE, Comuns i Esquerra guanyin temps per continuar tirant endavant els seus plans, els unionistes per diluir el procés d’amnistia i d’autodeterminació tot el que sigui possible i els independentistes d’ERC per guanyar influència a Catalunya la qual cosa sembla que és el seu autèntic objectiu. Si la pretensió de Junqueras, Rufián, Tarda i companyia fos que la taula de diàleg fos realment per l’amnistia i l’autodeterminació posarien els pressupostos a la balança. Però no va per aquí la cosa, en Rufián s’ha afanyat a deslligar una cosa de l’altra. Cap sorpresa.

Ara Junts també es mostra disposat a negociar els pressupostos fake, això sí incorporant alguna clàusula per assegurar-ne l’acompliment. Santa innocència o poder tàctica, ves a saber.

Esquerra ràpidament ha respost que d’acord en que Junts entri en la negociació però sempre que aquest s’incorpori a la taula de diàleg. I jo em pregunto si han aixecat el vet als interlocutors juntaires. Tot plegat pot semblar una broma pesada però és la maleïda lluita partidista entre aquests partits i mentre tant del treball de definir una estratègia compartida (que és el que realment interessa als independentistes) en que es van comprometre en el pacte de govern el més calent és a l’aigüera. A qui pensen que enganyen? Ja sabem quin peu calcen uns i altres.  

La pregunta és si tota aquesta parafernàlia de la negociació dels pressupostos és postureig quan realment ja estan d’acord i només necessiten arguments per justificar-ne el suport?