Quantes vegades hem sentit expressions semblants a “Quan els partits independentistes es posin d’acord que m’avisin perquè ara no estan per la feina”. Molts dels que s’expressen d’aquesta manera tenen una actitud de desmobilització mentre esperen que els partits es posin les piles per recuperar el procés d’alliberament del país. No sembla que els partidaris a la independència que avui estan a l’expectativa hagin desistit de les seves aspiracions però és ben cert que ara no ocupen assíduament els carrers. 

Es l’actitud derrotista de dir que si els partits s’han rendit que hi podem fer nosaltres. 

A aquestes alçades del “procés” tots sabem que la baula més feble son els partits polítics sobiranistes els quals, com ja hem constatat moltes vegades, es belluguen per interessos no sempre coincidents amb els del moviment d’alliberament del país. Dissortadament avui hi ha un divorci ben evident entre els objectius a curt i mig termini dels partits dits independentistes i els de la gent que els vota. Aquest divorci es va començar a fer evident en les darreres eleccions en les quals molta gent ja va optar per l’abstenció. Encara sort que els votants de les forces unionistes, d’esquerra, dreta i extrema dreta també se’n van anar a l’abstenció segurament perquè aquests no tenen res a oferir i el moment no estava tan polaritzat com en les eleccions anteriors.

Així doncs, mentre els partits es fan càrrec de la gestoria (Autonomia) el millor que sàpiguen han de ser la societat civil mobilitzada i organitzada i el Consell (per) de la República, com govern a l’exili, qui han d’encarrilar el procés. Quan els partits estiguin acorralats i vegin perillar els seus privilegis no els quedarà cap més remei que pujar al carro. De fet els partits ja van haver de reaccionar quan l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium portaven la iniciativa i hi havia un full de ruta. Des de que es va cedir la iniciativa als partits les coses han anat com tots sabem. 

En definitiva i tornant a la gent que pensa que tota la responsabilitat del procés és dels partits penso que s’ho hauria de repensar i tornar a la lluita apuntant-se al moviment independentista que encara continua actiu i mobilitzat.