Formo part d’aquest 20% que procurem viure en català a Catalunya, oh!, la qual cosa hauria de ser al més normal però que dissortadament l’altre 80% es passen al castellà sense problemes a la mínima ocasió. Aquest 20% que quan entrem a qualsevol establiment del país i se’n dirigeixen en castellà contestem en català i que hem de dir quasi sempre l’entenen pel simple motiu que són catalans. 

Tot això ve a tomb perquè fa uns dies vam agafar un avió per gaudir d’una escapada a Pulla Itàlia. Així que vam anar a l’aeroport del Prat, ara Josep Tarradellas per decisió d’en Pedro Sánchez, i vet aquí que vam passar per Espanya sense fer cap escala. Com vaig viure, un català que vol viure en català a Catalunya, aquest retorn a l’aeroport de Barcelona?

Un dels efectes de la pandèmia ha estat que han canviat algunes de les rutes internes de l’aeroport, així que ens vam confondre i no anàvem per on tocava fins que un senyor molt amable ens va dir “caballeros eso es el metro” a continuació llestos com som vam trobar el camí. La noia que ens va atendre a la facturació de Vueling no parlava català ni semblava que li feia cap gràcia que jo si que ho fes. Però bé a base de repetir ens en vam sortir. A continuació cal passar pel control de seguretat; “Senyor, los aparatos electrónicos deben colocarse en una bandeja a parte” Com que als aeroports sempre hi anem d’hora queda temps per anar a prendre alguna cosa. Vam triem el bar-restaurant que estava més a la vora de la porta d’embarcament on hi havia un panell informació de grans dimensions amb tota la oferta de productes que oferia en anglès i castellà. Vaig fer la comanda en català repetint els mots que va caldre a la persona que servia, la qual era molt amable i que per descomptat no el parlava. En embarcar, per descomptat, ens van demanar DNI o passaport i QR’s en la llengua del regne d’Espanya. Cal dir que quan jo li vaig parlar en català l’empleada que demanava la documentació em va contestar en català amb un accent de terres endins. Ep! Dins l’avió un hoste ens parlava català. Els missatges que es donaven pels altaveus del interior de l’avió eren en anglès, castellà i italià la qual cosa deu ser normal quan vas d’Espanya a Itàlia. Cal dir que de tant en tant emetien algun missatge en català, suposo que com una deferència als catalans que hi havia allà, el que no sé amb quin criteri trien aquest missatges.

Cada cop anem a pitjor o en qualsevol cas no millorem gens. Jo que he anat moltes vegades al Prat per agafar avions per feina o per vacances ho puc constatar.

Una vegada ja fa bastants anys vaig anar a un taulell d’informció on em va atendre una noia atenta, amable, simpatiquíssima i molt guapa que em va dir que parlava 4 o 5 idiomes, no ho recordo, perquè la seva feina consistia en comunicat amb gent de diferents parts del món però no parlava català i davant de la meva sorpresa (fingida) em va dir “estoy en ello”. 

Quan entres al Prat, entres a Espanya. Allà els catalans tenim el deure de saber el castellà però no tenim el dret a que ens atenguin en català. El que m’entristeix és que no veig a gaire gent preocupada per aquest fet.