Ha tornat a passar. La JEC, organisme administratiu espanyol, amb el suport incondicional del Deep State ha tombat el Parlament de Catalunya i amb tota la impunitat ha destituït el diputat Juvillà votat pel poble de Catalunya. Un senyor que tenia un llaç groc a la finestra del seu despatx durant unes eleccions en les quals el seu partit ni tant sols s’hi presentava la qual cosa no té cap importància perquè si hi hagués participat no canviaria en res el grau d’impunitat que ha exercit la justícia espanyola.

A Espanya un organisme administratiu repressor té més força que la sobirania popular. Quin país!

Jo era dels que pensava que aquest cop seria diferent, digueu-me innocent, perquè confiava amb la Molt Honorable Senyora  Laura Borràs, presidenta del Parlament. Sempre acabo desenganyat dels polítics en els quals he posat la meva confiança. Vaig ser molt crític amb el Molt Honorable Senyor Roger Torrent, expresident del Parlament Torrent i ara m’agradaria saber què s’ha fet diferent aquesta vegada. Sí, estic segur que la Molt Honorable Senyora Laura Borràs, presidenta del Parlament ho ha lluitat però el resultat ha estat el mateix perquè a la fi ha torçat el braç. Creia que anava a totes i que arribaria fins el final posant en risc el que fes falta. En aquests moments hi ha molt pocs polítics que comptin amb la meva confiança i la Laura era un d’aquests. 

Del resultat d’aquest episodi podem fer-ne varies reflexions:

• Un cop s’ha acabat el serial d’aquests darrers dies, immediatament, els tres partits del 52%, (quina mentida!) s’han tirat els plats pel cap davant dels seus atonits votants. Quina vergonya! 
• Qui mana realment al Parlament de Catalunya són els alts funcionaris que no deceben mai a Espanya. Caldrà revisionar la sèrie britànica “Sí ministre”. És com si els polítics que passen pel Parlament fossin uns passavolants. 
• Mentre que la sobirania del Parlament està contínuament intervinguda pels tribunals el govern es distreu negociant erràticament per la candidatura d’unes olimpíades cada cop més espanyoles.
• Arribar a configurar una estratègia per la independència compartida pels partits sobiranistes és cada cop més una fal·làcia. 

Malgrat tot, digueu-me romàntic, encara tinc l’esperança que la Molt Honorable Laura Borràs, presidenta del Parlament acabarà donant-nos una explicació creïble que faci que puguem tornar a confiar-hi.