Exposo aquí algunes xifres per a mi molt significatives. Voldria pensar que són conegudes. Poder les tenim tan normalitzades que ja no en parlem gaire. Exposar-les no és victimisme és denunciar una discriminació insuportable.    

El dèficit fiscal de Catalunya segons dades que s’obtenen de la mateixa administració oscil·la cada any entre 16 i 20 mil milions d’euros o expressat amb totes les xifres entre 16.000.000.000 i 20.000.000.000 d’euros. 

El dèficit fiscal de Catalunya representa cada any al voltant del 8% del PIB. Les transferències entre territoris que es produeixen a qualsevol país del món en els casos més excepcionals, que es poden comptar amb els dits de la mà, arriben al 3 o 4%. 

Catalunya està en la posició 3 de les CCAA pel que fa a l’aportació de recursos a l’EE. Una vegada l’EE ha fet la distribució de recursos entre totes les CCA Catalunya queda en la posició 10 però tenint en compte el cost de vida passa a la posició 14. Passar del 3 al 14 es inversemblant en qualsevol país democràtic del món.

El deute públic espanyol segons dades del Banco de España pujava al novembre de 2021 a 1.426.259,98 milions d’euros. D’aquesta xifra ni un euro s’ha generat a Catalunya que en canvi sí que cada any paga la part corresponen als interessos que puja aproximadament 6.000 milions d’euros. 

Agafant de referència la darrera dècada (1997-2018) Catalunya representa el 16% de la població, el 19% del PIB i el 14% de pressupost d’inversions de l’EE. Aquestes xifres són clarament descompensades i demostren el tracte discriminatori que rep Catalunya. 

Més enllà de que el pressupost d’inversió d’EE a Catalunya està entre 2 i 5% per sota del que seria just, la execució real se situa sobre el 75%. Amb una simple multiplicació (25x4=100) comprovem que aquest nivell d’execució es tradueix en una inversió de zero euros cada quatre anys. 

L’estudi realitzat per Economistes pel Benestar (podeu trobar la documentació que han elaborat en aquest Web) ens mostra que Catalunya incrementaria en 9.107 milions els seus recursos si tingués el mateix tracte fiscal amb l’EE que el País Basc.

Aquestes només són algunes dels xifres que descriuen clarament la discriminació fiscal que rep Catalunya de l’EE. Si fóssim mal pensats podríem endevinar perquè alguns no volen ni sentir a parlar del dret de l’autodeterminació

Una consideració final. Aquesta discriminació la suportem tots els catalans sense excepció i encara més les zones on el poder adquisitiu és menor. Siguem independentistes, federalistes o amants del statu quo.