Fer la independència amb unionistes és, si més no, estrany. Fer la independència és el que el Molt Honorable President, Pere Aragonès, va dir que venia a fer, oi? Poder és que, ara, no la volen la independència. Posar unionistes al govern és coherent si l’estratègia del mossèn és ampliar la base “del partit”. De fet ja ens ha explicat que la independència ja se la treballaran els seus nets d’aquí a trenta anys. 

En qualsevol cas les hostilitats ja han començat. ERC només compte amb el suport del PSC-155 el qual és refusat per Junqueras, que en definitiva és qui mana, argumentant que els socialistes catalans son còmplices de la repressió. Els socialistes espanyols si que hi deuen estar en contra de la repressió donat que a ells no hi ha cap problema per donar-los-hi suport a cap cost. La lectura que se’n podria fer és que l’ampliació de la base passa per prendre-li vots als d’Illa a l’àrea metropolitana. 

Els Comuns ja s’han desmarcat. Poder esperaven tenir alguna conselleria a canvi dels seus vots del tot insuficients. Junts parlen de manca de legitimitat del nou govern, Poble Lliure demana eleccions, l’ANC també és molt crítica amb el nou govern, etc. Mentre tot el món independentista més o menys unilateralista s’ha revoltat contra l’independentisme del mentrestant ERC per una banda, Vilalta, reclama el suport de Junts dient que no s’entendria una oposició frontal i per una altre banda, Vilagrà, compara la presidenta de Junts amb Vox per titllar el Govern d'il·legítim. Tot molt coherent. És lògic pensar que el nou govern té molt mala peça al taler per molt de cara que tingui a ERCRadio i ERC3.

La situació actual després del trencament és la que es podia esperar. El que costa d’entendre és per què ERC la ha provocada. En que pensaven els estrategues, Junqueras, Tardà, Sol i companyia? Segur que en les properes setmanes anirem descobrint que ho tenen tot previst i controlaran la situació perquè a part de ser molt bona gent son molt bons polítics.

Se senten veus que afirmen que en qualsevol país democràtic europeu quan el govern perd tots els suports que l’han materialitzat i es queda en minoria les eleccions estan cantades si no superen una moció de confiança.