Finalment s’ha consumat la ruptura del govern de la Generalitat. Penso que malauradament no hi havia cap més opció. Es pot mantenir un govern en el qual una part no acompleix els compromisos establerts i que porta a terme una política contraria a la compromesa en el seu programa electoral? Home, prometre treballar per la independència i l’hora de la veritat treballar per una autonomia vigilada i a més pactant amb el repressor sembla bastant difícil de comprar, oi?

ERC ha aconseguit per fi desempallegar-se de l’entorn que ells en diuen convergent després de molts anys de greuges i de batalletes. Ara deuen viure moments d’una gloria llargament esperada. A veure quan els hi dura. Moltes vegades la glòria es efímera. 

Vilagra s’ha queixat de la falta de lleialtat de Junts. Caldria definir el concepte de lleialtat que tenen uns i altres. Què deuen pensar de la lleialtat d‘ERC Puigdemont, Torra o Borràs? 

La reacció dels partits, com no podia ser d’una altra manera, és que només pensen en la gent i en el país i que s’ofereixen per ajudar en l’estabilitat que, clar, és el que ara necessita el país i bla, bla, bla. Ja sabem que amb els partits sempre si pot comptar. Molt emocionant, tu.

Lleialtat. Ben aviat es tramitaran els pressupostos generals de l’estat espanyol, uns pressupostos que figura que necessitaran el vot d’ERC per ser aprovats i que en Rufián, amb la seva fatxendaria habitual, està dient que el PSOE haurà de suar per aconseguir els seu suport. Fa gracia aquesta insistència en fer-se el pinxo quan fins ara el PSOE no n’ha necessitat ni una de gota de suor. Li ha sortit tot gratis. Fixeu-vos quina por té el govern més progressista de la història a la resistència d’ERC que, després dels greuges tradicionals pel que fa a la inversió pressupostada dels darrers anys, aquest any presenta uns comptes pel 2023 en els quals la inversió no arriba al 19% corresponen a l’aportació catalana al producte interior brut de l'Estat espanyol sinó que es queda en el 17,2% . La fatxendaria d’en Rufián no els deu preocupar massa. No passa res. El nivell d’execució serà, com sempre, molt per sota del pressupostat. Tot en ordre. I que farà ERC? El temps ho dirà, encara que no és difícil de fer pronòstics. 

Ha quedat una situació molt complicada. La unitat dels partits “independentistes“ que ja era summament difícil ara ja és inversemblant. ERC governarà amb 33 diputat de 135 la qual cosa sembla molt complicada tenint en compte que el PSC-155 va obtenir més vots en les eleccions, detall que es posarà sobre la taula en cada debat parlamentari. 

Bé, ja sabíem que amb els partit no hi podíem comptar i per tant la gent a la seva que ja vindran.