Junqueras ha dit avui que ERC torna a ser i vol ser la “casa comuna” de tots aquells que estimen Catalunya, estimen la república, estimen la independència i estimen la justícia. I jo em pregunto, hi pot haver una “casa comuna” per estimar Catalunya, la república, la independència i la justícia? I de que serveix estimar si no es fa res per, posem per exemple proclamar la independència? Quins objectius té la “casa comuna”? Estimar contemplativament Catalunya? Mira tu, per alguns podria no és suficient.

Anar dient que jo soc el més independentista del món deu ser molt satisfactori pel mossèn però si els fets no l’acompanyen no és satisfactori pel independentistes del carrer. Però el Junqueras darrerament està desencadenat i cada dia surt a la palestra i ens obsequia amb les seves homilies que de fet van en la línia d’això de la “casa comuna”. Ja sabem que junquerisme és amor. 

Yolanda Díaz, que també és tot amor, ahir ens deia que els catalans ja hem girat full del procés, que ja tenim una taula de diàleg entre governs que ja està donant resultats i parla dels indults. No parla dels més de tres mil represaliats que han de viure amb la pressió de que no saben com acabarà tot mentre els poders públics catalans els han deixat sols. 

No cal preocupar-se de res tu, podem anar a la “casa comuna” i estimar Catalunya que ens omplirà espiritualment, suposo.

Fa un parell de dies que s’ha confirmat, com passa cada any, que l’execució dels pressupostos de l’estat a Catalunya el primer semestre és del voltant del 15%. Fent la projecció anual l’execució serà del voltant del 30%. Què ha passat a Catalunya? Doncs hem tingut l’escenificació de l’emprenyadeta del Molt Honorable i d’aquí a dos dies ja ni se’n parlarà.

La solució és estimar Catalunya, la república, la justícia i la independència anant a la “casa comuna” del Junqueras.

Jo estava molt emprenyat amb el mossèn segurament perquè hi va haver un moment que me’l vaig creure i és sabut que quan algú et falla reacciones més enfadat que els que no l’han cregut mai. Però ara amb la “casa comuna” poder hauré fer-me enrere doncs fa una proposta molt interessant. No cal fer res més que estimar i així no ens posarem nerviosos quan ERC aprovi gratis els pressupostos de l’Estat o quan muntin el tripartit fàctic a Catalunya com ens hi vam posar quan Aragonès va composar un govern ple d’unionistes. 

La independència la deixem per aquí a dues generacions ara només l’hem d’estimar.

M’ha costat però finalment ja ho entès això de que el Junquerisme és amor.