A hores d’ara ja no queda cap dubte de que ERC està alineat amb l’”esquerra” espanyola. Segons sembla ja estan negociant candidatura amb Bildu per les europees. Pel que fa als pressupostos de la Generalitat mostren molt més apropament amb PSOE-psc i Comuns que amb als seus “col·legues” independentistes de Junts. A nivell espanyol no enganyen a ningú i el seu soci prioritari és el PSOE del “fiable” Pedro Sánchez. Ho demostren dia sí i l’altre també.  

La negociació de la llei d’amnistia és un altre exemple de sotmetiment al PSOE el qual sempre té els vota d’ERC assegurats.

L’enemic comú a batre és sempre Junts. els indesitjables ex-convergents. En aquests moments el president Puigdemont encapçala les negociacions, sí per la xamba del 7 diputats, però està al capdavant i està donant una lliçó de com s’ha de fer a Esquerra. Aquesta manera de fer de Puigdemont provoca uns atacs de banyes siderals a ERC. El president legítim se’n sortirà o no però demostra en tot moment que està negociant de nació a nació amb l’enemic i aquest és tant el PP com el PSOE. 

Ep! ERC fins ara sempre havia afirmat que el PSOE no era de fiar. Tanmateix ara els vots estan sempre assegurats amb l’excusa de que si no ve la dreta franquista. Difícil d’entendre, però...

Intueixo que ERC té mala peça al taler. La gent que s’ha donat compte que allò de que ERC era el partit més independentista de la història de Catalunya era una fal·làcia els deixarà de votar i la gent de l’àrea metropolitana que durant el procés es podia decantar per l’esquerra independentista que podia representar ERC votarà el PSOE-psc donat que davant del seguidisme dels de Junqueras als de Pedro Sánchez pensaran que millor l’original que la marca blanca.

La vella estratègia d’eixamplar la base que exhibia ERC, penso que el que pretenia és fer forat a l’àrea metropolitana. Tal com estan actuant uns i altres aquesta estratègia no té cap sortida. Els vots tornaran pel mateix preu a la marca original i aquest eixamplament es quedarà en un projecte fallit. Temps al temps.

Segur que estic cometen un greu error de plantejaments perquè ERC té molts caps pensants, Junqueras, Aragonès, Sabrià, Vilalta, Sol, Tardà, Rufián i un llarg etcètera, que deuen tenir una estratègia guanyadora. Segur que alinear-se amb l’esquerra espanyola i barallar-se amb l’independentisme té algun sentit. Per què ERC vol la independència, oi?

El que em té molt encuriosit és que quan els partits del “tripartit” guanyin les eleccions al parlament de Catalunya amb el PSOE-psc d’Illa amb la majoria que farà ERC? Obtenir varies conselleries amb un president del 155? Segurament tot serà culpa dels maleits ex-convergents.