La qüestió és si aconseguiren la independència i si és així, quan?

Abans però haurem d’analitzar i donar resposta als pronunciaments que estan a l’ordre del dia com que no estem preparats, que no es donen les condicions, que la gent està molt desmobilitzada, que no ens la crèiem i sobretot la màxima que no és altre que els catalans no la sabem fer la independència. Què no la sabem fer? Però si ja la vam fer! El problema, com tots sabem, va ser que immediatament després de proclamar la República els partits dits independentistes es van fer enrere. En qualsevol cas com es fa la independència va quedar ben palès. D’acord en que en aquell moment ens hagués calgut aguantar i aguantar. Estic segur que moltíssima gent estava per la feina. Així doncs com és fa ja ho sabem com també sabem que cal tenir a la gent mobilitzada i per tenir-la mobilitzada s’ha de tenir un projecte creïble com el teníem aleshores.

Podem estar tots d’acord que avui estem tocant fons, o quasi, però també és cert que hi ha diverses iniciatives en marxa sense cap mena de coordinació, això sí, però hi ha molta gent que no es rendeix de manera que la lluita continua. 

Cal tenir la pell dura perquè inexorablement Espanya ens té en el punt de mira i no descansa mai. Ara som terroristes. Sediciosos, colpistes, nazis, supremacistes i ara terroristes. La claveguera politico-mediàtica-judicial saben que és una mentida però ja estan creant el relat corresponent fins a normalitzar-la. Davant d’això què fan els partits “independentistes”? doncs també ho normalitzen com ho van fer amb l’espionatge massiu que van patir unes desenes de catalans de diferents àmbits. Ho normalitzen tant que pacten amb repressors, espies i amb qui faci falta. El que els hi interessa a aquests partits és mantenir els seus negociats que se sustenten tots amb l’estat autonòmic. Ara, això sí, no deixen d’obsequiar-nos amb les lamentables lluites intestines entre ells. 

Malgrat l’estat actual de la qüestió no ens podem permetre aturar-nos i esperar millors moments ja que Espanya no s’atura mai i continua la seva creuada contra tot el que es mou amb flaire catalanista: Judicialment (contra els terroristes), econòmicament (dèficit fiscal de cavall continuat), lingüísticament (ataquen sense cap consideració la llengua en tots els marcs) i políticament vingui de PP, VOX, PSOE-PSC o de Comuns. 

Hem de considerar quin espai temporal tenim els catalans per mantenir la nostra identitat, la nostra cultura i la nostra llengua que cada dia estan més malmeses. Per exemple, la llengua es troba un retrocés descomunal. Cal dir que davant de la passivitat injustificable de la Generalitat i de l’Administració catalana en general.

Com que cada cop aquest espai temporal es va reduint més hem de reaccionar abans de que ja no hi siguem a temps. Cal mobilització, desobediència pacifica i coordinació de les iniciatives de la gent. No dubteu que quan els negociats dels partits autonomistes estiguin en perill ja vindran.

Sempre ens queda en Deulofeu que va preveure la nostra independència per l’any 2029. Ara, la causa seria per la caiguda de l’imperi espanyol més que per la nostra lluita segons deia ell.

Jo no me’n refiaria i aniria per feina