La història ens demostra que el Barça no ha pagat àrbitres per a guanyar partits. Vaja, els que hem seguit al Barça durant anys hauríem de ser ximples per a no haver-ho comprovat. Més aviat al contrari, la sensació que tenim els “cules” és que hem sortit bastant escaldats de les actuacions arbitrals que hem patit durant anys. Seria inexplicable pagar per perdre. Ara estem immersos en l’afer Negreira on es va pagar una milionada per uns informes arbitrals, diuen. Sembla clar que alguns hi han anat bé en aquest afer. Algú de dins i algú de fora. Però posar en qüestió tot el Barça és el de sempre i ja tenen un motiu per desprestigiar i desestabilitzar un Barça que començava a treure el cap després d’una etapa, certament, plena de dificultats.  

Espero que tot es vagi aclarint i si hi ha res punible que pagui el que ho hagi de fer. 

Contra Catalunya i els seus símbols s’hi val tot. Tothom s’hi apunta. La fiscalia espanyola (de quien depende?), la Lliga de Tebas, el Real Madrid també es persona com acusació particular, sí, sí el Real Madrid de Florentino i ja veurem quants clubs, entitats i partís polítics s’hi afegiran que probablement no seran pocs. Ja veurem com acabarà tot aquest afer però el que és segur és que tenim tema per molt temps amb tot el desprestigi que comportarà pel Barça. A Espanya tot el que sigui atacar sense contemplacions a tot el que es mou que tingui res a veure amb Catalunya dona rèdits i vots, molts vots. Som una presa fàcil i segura. 

El Barçagate no és un cas excepcional, és un cas més com ara el Catalangate en el qual encara el mes calent és a l’aigüera. Què passa amb el català? Què passa amb el dèficit fiscal? Què passa amb el corredor mediterrani? Què passa amb el Tribunal Suprem espanyol? Què passa amb TC? Què passa amb el TSJC? L’atac que suportem és constant i continuat. El Barça no podia quedar fora, bé el Sandro Rosell es va passar dos anys a la presó amb l’únic delicte d’haver sigut president del Barça. 

La foto que desitja molta és veure la Guardia Civil entrar a les oficines del Barça amb tota la premsa plantada davant dues hores abans. Ja tenen la mateixa foto en conselleries de la Generalitat o en el Parlament de Catalunya. Només els hi faltarà la foto de la Guardia Civil al Monestir de Montserrat. 

És lamentable el col·laboracionisme dels mitjans de comunicació esportius catalans que són tant dignes, modèlics i perfeccionistes que es dediquen a atacar a Jan Laporta perquè diuen que ha de donar explicacions de forma immediata. Potser haurien d’esperar que el president del Barça gestioni de la millor forma aquest cas sense pressionar-lo constantment. 

Salvant comptades excepcions els mitjans catalans funcionen, dissortadament, en clau espanyola. Viuen molt còmodes en una comunitat autònoma espanyola i segueixen l’exemple del Molt Honorable President de la Generalitat que es passeja per Sud-Amèrica de la mà dels ambaixadors espanyols.