Que el govern més progressista de la història faci un boicot descarat a la Comissió d’Investigació Europea del cas Pegasus no mereixi cap portada, llevat del PuntAvui, dels diaris espanyols i catalans em crida molt l’atenció. Especialment l’Ara, El Periódico i la Vanguardia que semblaria que volen girar full i normalitzar el CatalanGate. Tampoc fan gaires escarafalls de l’Operació Catalunya iniciada per les clavegueres espanyoles després de la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012 organitzada per l’ANC. En qualsevol país que es pugui dir democràtic aquests fets esdevindrien un escàndol descomunal però a Espanya perseguir sense treva, desatenent els drets fonamentals, la dissidència política contra la sacrosanta unitat està normalitzat i fins i tot rep el suport de molta gent del carrer.
També es normalitza que Juan Ignacio Zoido, còmplice espanyol d’aquests fets, sigui nomenat coordinador del Grup del Partit Popular Europeo de l’esmentada Comissió d’Investigació. Ahir mateix sense cap vergonya va tornar a defensar l’espionatge a més de 60 independentistes. Per cert, el Molt Honorable Pere Aragonès no va rebatre a Zoiro sinó que es va limitar a defensar-se ell mateix. Però això és una altra història.
La resposta antidemocràtica de Sánchez-Díaz i els seus no pot sorprendre a ningú. És el de sempre, contra la sobirania catalana tot si val tant per part de l’”esquerra” com de la dreta i de tot el que es belluga. El que dol és el col·laboracionisme català de polítics “independentistes” i de mitjans de comunicació, llevat de honroses excepcions. Estan tan conformats en defensar els seus interessos particulars que deixen de banda la dignitat nacional.
Per a mi la dignitat és un valor capital però, com em deia un bon amic, potser la dignitat està mitificada i la condició humana ho acaba condicionant i justificant tot.