Soc dels que em mantinc en català encara que el meu interlocutor em parli en castellà, fins i tot si aquest em diu que no m’entén. Quan soc en un establiment on m’han de prestar algun tipus de servei penso que tenen l’obligació de conèixer uns mínims de la llengua del país per tal de poder fer la seva feina. Quan em trobo en aquesta situació, la qual dissortadament sovinteja, el més fàcil seria canviar d’idioma per evitar incomoditats però he decidit viure en català a Catalunya. Accepto que em parlin en castellà, quin remei!, però jo parlo en català sense complexos sigui en un restaurant o amb la Policia Nacional. Moltes vegades quan pregunto alguna cosa la resposta és “cómo?” aleshores repeteixo la pregunta en català i normalment me’n surto però em crida l’atenció la mirada de sorpresa del meu interlocutor com si el rar fos jo. Sí, sí, el que va contracorrent soc jo. S’acostuma a dir que som els catalans els que hem de preservar l’idioma, doncs bé jo ho practico encara que em sento abandonat per l’administració catalana que fa poc o res per la llengua i que demostra un complex vergonyós davant del mal tracte continuat que rebem de l’estat espanyol en tots els àmbits.

Malauradament per a molts el castellà és l’idioma oficial i el català és un idioma que parlen els aborígens. Però anem en compte perquè el bilingüisme no existeix. El bilingüisme és el trànsit de la desaparició d’una llengua en benefici de l’altre. Només cal observar les xifres de parlants en el transcurs del temps per saber quina llengua està guanyant la partida. 

Fa un temps estava fent un tràmit a Hisenda. Parlàvem català sense problemes però en un moment determinat el funcionari em va dir “esto no se lo podré aprobar“. Quan la cosa es va complicar la llengua que va utilitzar el meu interlocutor va ser l’oficial, el castellà. Vam continuar la conversa en català i tot va acabar bé. Però les males noticies es donen en espanyol, tu. 

Aquesta reflexió és meva però és idèntica a la que fa aquest petit percentatge de gent que no canviem al castellà en cap cas. Ara del que es tracta és d’augmentar el percentatge.