No podem negar que la base independentista està patint una fase de desànim i desmobilització. Els motius venen donats per com van acabar els fets d’octubre del 17, per l’actitud dels partits, més autonomista que sobiranista i també pel desconcert actual de les principals entitats independentistes.

Per a mi aquesta desmobilització s’entén perquè a l’octubre del 17 ho vam veure molt a la vora i ara es veu molt més llunyà. A més durant aquest tres darrers anys l’independentisme ha hagut d’assimilar que els partits, els quals van rebre el testimoni del procés, no han estat a l’alçada del que s’esperava i que funcionen segons paràmetres de partit que en general no coincideixen amb els paràmetres d’un projecte d’autodeterminació.

Jo vull aportar una visió més optimista. Em pregunto si l’independentisme a reduït els seus efectius i em responc que no. No sembla que l’independentisme s’hagi reduït, estigui mobilitzat o no. Fins i tot ens podem preguntar si la gent favorable a la independència ha augmentat o no. No tinc resposta a aquesta pregunta però tinc clar que el percentatge de gent que vol mantenir l’estatus quo no ha pujat. Espanya fa tot el que pot perquè l’estatus quo no sigui el futur més desitjat per a la majoria de catalans.

En definitiva, penso que la base es manté sinó puja i per tant cal continuar treballant i quan arribi el “momentum”, com deia el MHP Torra , la majoria de gent hi serà.

Ho dic perquè he parlat amb molts independentistes desanimats però cap m’ha dit que s’ha fet enrere. Quan arribi el moment hi serem tots i poder més.

“Al loro que no estamos tan mal”