Situem-nos a Sabadell al barri de la Creu Alta. És diumenge. Anar a donar un volt per estirar les cames en aquest temps de pandèmia sempre és benvingut. En mitja hora o tres quarts arribem a la Capella al barri de Can Gambús. La Capella està en un parc molt agradable situat en una part alta de Sabadell de manera que s’hi pot gaudir d’una bona vista de la ciutat. Ens hi aturem per fer un “vermutet”, olives patates, vermut negre i una copa de cervesa. El coronavirus obliga a seguir unes mides molt estrictes, normal. He de fer cua per fer la comanda. El cambrer, molt amable, no parlava ni una paraula de català i l’hi tingut que repetir cada una de les meves paraules dos o tres cops. Interès per part d’aquest cambrer amb la llengua del client era nul. Un client que parlava català a Catalunya, no era un tipus extravagant. En qualsevol cas la situació he estat l’habitual. Res de nou. Tot normalitzat. Després de fer la cua amb totes les mesures de distància entre uns i els altres he recollit el servei.

Mentre estem fent el vermut me’n dono compte que som els únics que parlem català. Observo totes les taules que tenim al voltant, m’hi fixo, efectivament a dreta, a esquerra, davant i darrera tothom parava castellà. Érem una illa catalana dins d’un oceà castellà. O poder, deu ser una casualitat. Poso l’antena pel trajecte de tornada cap a casa. No pot ser! Tota la gent que ens creuem durant els 3 quarts d’hora del camí de tornada parla en castellà. Una parella parlava en un idioma que m’ha semblat de l’est. Ens hem creuat amb 10 o 12 grups de gent, ni un en català. Quan ja estàvem a 200 metres de casa he escoltat dues parelles en català.

Quanta raó tenen les veus que ens estant alertant que la situació de la nostra llengua està en perill!

L’EE continua la seva política de genocidi lingüístic del català, només cal observar el percentatge de català que trobem en la justícia, en el cinema i en tant d’altres àmbits. 

Penso que les institucions catalanes hi haurien de fer més. No crec que deixar tota la responsabilitat a la gent sigui el camí. Estic segur, i només cal repassar la història per comprovar-ho, que és gràcies a la gent que encara resistim. 

Poder la preservació de la nostra llengua passa per esdevenir una República Catalana.