Per ERC, avui, sembla que el que més importa és refer la confiança amb el PSOE-155 per tal de restablir la majoria que dona suport al govern “més progressista de la història” i d’aquesta manera assegurar que el govern espanyol pugui acabar la legislatura.   

Tot fa pensar que si es produeix alguna dimissió sonada es podrà refer la confiança. He de reconèixer que personalment em va sorprendre que refer confiances fos el primer que va demanar ERC en esclatar l’escàndol del Catalangate donat que si vols refer aquest bon rotllo és perquè abans existia. I, em va sorprendre perquè jo no n’era conscient de que les coses entre ERC i el PSOE-155 anessin tan bé. Ens volien fer creure que cada votació favorable d’Esquerra a les Cortes espanyoles era resultat de dures negociacions entre Rufián (aquest si que viu bé a Madrid) i Pedro Sánchez. De fet, ja sabíem que tots aquest vots favorables eren gratis perquè en cap cas hem vist cap contrapartida ans el contrari . En qualsevol cas en Rufián (que és el que hi entén de política segons diu ell mateix)) ens ven cada vot favorable com un gran assoliment per Catalunya. 

I jo em pregunto d’on ve aquesta confiança que és tan urgent de refer. Intentant entendre-ho repasso només alguns afers que tenim entre mans.

• A baixat la repressió? No
• La taula de diàleg evoluciona favorablement? No
• El govern espanyol està ajudant per mantenir la immersió lingüística? No
• El PSOE-155 ha desmuntat l’espionatge contra la dissidència? No
• Catalunya ha rebut els fons europeus que li pertocaria? No
• Etc. Etc.

Així doncs d’on ve aquesta confiança tan enyorada?

És diu que la clau de volta és que si fem caure el PSOE-155 vindrà el PP i VOX i tot serà molt pitjor perquè mantindran la repressió, es carregaran la immersió lingüística, mantindran l’espionatge, que els fons europeus ens haurem de pintar a l’oli, Etc. Etc.

Collons! Cal mantenir els progres espanyols al govern, tu. En Junqueras i Rufián tenen raó, home. Què sabrem nosaltres?