Quan dos es discuteixen el més poderós, moltes vegades, aplica aquest poder, legítimament o no, per portar al dèbil al seu terreny i així guanyar el conflicte.

Un cas habitual, els treballadors d’una empresa fan vaga per reivindicar algun dret, l’empresa acomiada alguns treballadors i la discussió passa a centrar-se en la readmissió dels acomiadats de manera que la reivindicació canvia el seu focus. El resultat final és readmissió dels acomiadats i rebaixa considerable dels drets reivindicats, i tots contents.

Un “territori” demana un referèndum d’autodeterminació i el poderós, l’estat, executa la repressió sense miraments (els drets fonamentals i la democràcia no apliquen) de manera que el debat canvia d’objectiu per passar a centrar-se en l’alliberament dels presos polítics, en el retorn dels exiliats i en protegir tots els encausats. El referèndum passa a un segon terme. El “territori” ja trobarà el moment per tornar-lo a demanar, quan la conjuntura o permeti, quan es dongui el “momentum”, diuen. El poderós torna a guanyar.

L’estat aplica un control fiscal a un “territori”. Aquest control és legal? No importa el poderós utilitza les lleis a conveniència. Si el poderós necessita al dèbil per aprovar uns pressupostos li proposa aixecar aquest control i el dèbil, el “territori”, feliç per tornar a la legalitat considerant que ha obtingut una gran victòria i es menja amb patates el pressupost.

Podríem continuar exposant exemples i més exemples. Per sort si el dèbil sap trobar les seves armes i aplicar-les amb persistència algunes vegades pot guanyar.