Ha esclatat el Catalangate que significa l’escàndol més gran d’espionatge il·legal de l’Estat que s´ha fet a Europa en tota la seva història. En qualsevol país democràtic, molt probablement, el govern ja hauria caigut. Però l’Estat espanyol, com han decretat institucions internacionals de prestigi, és una democràcia deficient.

Aquest dèficit democràtic es verifica fàcilment només observant el tractament que fan d’aquest cas el mitjans de comunicació madrilenys, que és ignorar-lo llevat d’alguna petita referència del diari El País.  

Fins i tot la Comissió europea exigeix al govern espanyol que ho investigui. Hem de pensar que la Unió europea no es pot permetre que un estat membre faci us d’aquestes pràctiques antidemocràtiques contra el drets fonamentals.

Des del govern espanyol, el més progressista de la història d’Espanya, uns, Podemos, diuen que cal obrir una investigació i els altres, PSOE-155, diuen que ells no en saben res de res i per acabar-ho de liquidar surt la ministra de Defensa dient que els serveis d'intel·ligència sempre actuen d'acord amb la legalitat vigent i retreu les acusacions d'Aragonès contra el CNI perquè no es poden defensar. Pobrets! 

La reacció dels referents de l’esquerra espanyola també ha estat inexistent. Ja sabem que a Espanya tot el que es faci contra el secessionisme català es dona per ben fet. Cap sorpresa.

La reacció de la banda catalana, en concret la dels partits “independentistes” catalans, també és decebedora encara que dissortadament no podem dir que és sorprenent.

En primer lloc, cal dir que, abans de l’escàndol d’espionatge ja era molt difícil empassar-se que una part dels sector “independentista” fos una crossa del govern PSOE-155-Podemos el qual, no s’ha d’oblidar, ha continuat la política de repressió i que se’n en fot de la taula de diàleg. 

En un primer moment va semblar que el sobiranisme recuperava la unitat d’acció per tal de formular una resposta contundent a l’Estat espanyol. Però que vam veure? Una foto dels partits i entitats autodeterministes amb uns quants discursos i poc més. Ah! i un Junqueras defensant la taula de diàleg. Tot plegat poca cosa.

La veritat és que en Junqueras se supera dia a dia, com ho demostra que, un dia després de la foto va i diu que el govern espanyol també podria ser víctima d’espionatge. Vaja que es preocupa pel seu soci polític el PSOE-155. És molt bona persona l’Oriol.

Els híperventilats poder esperaven una resposta contundent, com retirar el suport al PSOE-155 al Congreso, trencar els pactes a la Diputació de Barcelona, i als consells i ajuntaments amb els partits espanyolistes o deixar de treballar per una candidatura d’uns Jocs Olímpics espanyols. Però res de tot això esdevindrà.

La reacció oficial es limita a dir que les relacions amb el govern espanyol estan danyades i reclamar una comissió d'investigació. I qui dia passa anys empeny.

Mentre escric aquest pensament sento que el MHP Pere Aragonés amenaça en retirar el suport al govern espanyol. Vaja sembla que vol pujar de to. El problema és que molts encara no han entès el perquè d’aquest suport i a canvi de què?

El pronòstic, que no és gaire arriscat de fer, és que el Catalangate es normalitzarà ràpidament i, en pocs dies, deixarà de ser actualitat i quan algú reclami una resposta a aquest atac li diran híperventilat. Ara això si, a les properes eleccions els hi demanaran el seu vot.