Els que esperàvem noves eleccions espanyoles hem quedat bastant descol·locats amb el pacte PSOE-Junts donat que estàvem bastant convençuts que era la millor opció pels interessos del moviment independentista. Però vet aquí que Pedro Sánchez torna a ser president del govern espanyol. Ha passat de proclamar solemnement que l’amnistia era inconstitucional a tragar-se-la sense cap problema, ha passat d’assegurar que els catalans teníem un problema intern de convivència a signar un pacte on reconeix que el problema resideix en un conflicte entre nacions que ve del 1714 o ha passat de tractar al President Puigdemont de “fugado” a President. Aquests canvis de posició de 180 graus diuen que son la política i qui dia passa any empeny.

Ara cal ressituar-nos i analitzar el nou panorama per tal de decidir com continuar el procés.

En primer lloc el que és obvi és que caldria una estratègia unitària dels partits “independentistes” davant d’una situació en la qual el govern del PSOE està lligat de peus i mans. Però dissortadament a aquesta estratègia no se l’espera ans el contrari els partits catalans es continuaran tirant els trastos pel cap com estan fent des de fa temps. Ja sabem que els interessos de partit es posen per sobre dels interessos de país. Serà el moviment social els que els haurà d’obligar anar a una.

Per comprovar que els partits catalans estan a mata degolla només cal anar al debat d’investidura on Rufián no es va estar de tirar merda a Junts la qual cosa no té res a veure amb un plantejament de marcatge a Pedro Sánchez “el magnànim”. Sánchez va fer una intervenció en el que va “perdonar” als dissidents catalans, en un discurs molt allunyat del pacte que va signar amb el President Puigdemont. Encara bo que la Míriam Nogueras el va fer baixar del seu pedestal.

Dit sigui de pas, també es desconcertant que a partir d’ara tindrem tres taules de negociació, una de governs i dues de partits. Unitat estratègica? Embolica que fa fort. 

Bé, estem davant de dos pactes diferents però que poden ser complementaris. El Pacte PSOE-ERC contempla un traspàs de rodalies que està ple de trampes i una condonació d’una ridícula part del FLA i que a més a més torna a la formula de “café para todos”. No aprofundirem en aquest acord. Només cal conèixer que és el FLA i conèixer el dèficit fiscal que pateix Catalunya.

Pel que fa al pacte PSOE-Junts el més sorprenent és que Pedro Sánchez estigui disposat a signar el protocol que representa un reconeixement explícit de la posició que Catalunya defensa des de fa segles i que és totalment contradictori amb el posicionament que el President del govern espanyol ha mantingut i defensat amb vehemència sempre.

Una altre aspecte que cal tenir en compte és la desestabilització que s’està provocant dins de l’Estat espanyol profund on tothom s’ha posat nerviós; món judicial, món polític d’extrema i ultradreta (PP i Vox), món polític d’”esquerra” de la transició (Gonzalez, Guerra), alguns barons socialistes, exercit, mitjans de comunicació, etc. Vaja que tenim les dues Espanyes revoltades i enfrontades. Ja ens va bé.

La dreta espanyola hauria de ser independentista si vol governar sense problemes Espanya ja que sense Catalunya guanyarien totes les eleccions.

Mirant cap a casa. Caldrà marcar molt d’a prop al Sánchez perquè segur que el seu objectiu és continuar manant i que els pactes quedin en paper mullat. Ull viu, doncs. 

No ens enganyem tenim el moviment desorientat amb aquests pactes i desmobilitzat per com han anat les coses els darrers temps i, sobretot, per com s’han comportat els partits. Ens hem d’aixecar. 

En la situació actual els partits “independentistes” han de marcar als socialistes i el moviment social s’ha de refer per tal preparar el país per a la unilateralitat que en el seu moment els partits no els hi quedarà cap més remei que portarla a terme.

Estic segur que el país, la gent, està per la feina. Com recordem moltes vegades, els independentistes, mobilitzats o no, continuen sent independentistes. 

Hi ha un col·lectiu que segur que s’està bellugant, em refereixo al Moviment per la Independència que està preparant la 2a. Conferència per l’Estat propi en la qual s’aprovarà un Full de ruta que actualment està en fase d’esmenes. Podeu excedir-hi al web mxi.cat.

En definitiva estem davant d’uns pactes que ens han descol·locat però el procés continua.