Els que som culés de sempre hem viscut etapes de molta penúria. Guanyàvem la lliga espanyola cada 14 anys. De tant en tant guanyàvem la copa del Generalísimo la qual posteriorment se'n va dir la copa del Rey. Era una certa humiliació que el Barça, que era una mena de selecció catalana, guanyes la copa del dictador i successors però guanyar alguna cosa sempre reconfortava. La lliga estava prohibida per a nosaltres com va reconèixer José Plaza Pedraz, presidente del Comité Nacional de Árbitros de España més d’una vegada entre 1967 i 1988 , que va dir que mentre ell fos president d’aquell comitè el Barça no guanyaria mai la lliga. I, així va ser. Aquells anys que l’àrbitre fos el jugador número 12 del Madrid era encara més descarat que avui en dia. Però de petits, d’adolescents i de ja més grans nosaltres no defallíem mai cada començament d’any pensàvem que sí que aquells seria l’any de la victòria i dèiem aquest any, sí. Quasi sempre la cosa acabava amb un aquest any tampoc. Però vet aquí que entre Cruyff, el Pep i la masia el paradigma va canviar i amb algunes interrupcions el Barça a funcionat bé fins el punt de que hem pogut gaudir durant molt temps del millor Barça de la història. Cal dir que alguns ens ho mereixem i que havíem oblidat l’expressió de cada començament de temporada perquè de fet ja ho sabíem que aquest any, sí.

Però tot el que va bé pot anar malament si hi ajudes una mica, i en Bartomeu i els seus es van ocupar de carregar-s´ho tot i ja portem uns anys de sequera de bon joc i de títols. 

Divendres comença la nova lliga i s’ha generat una gran il·lusió amb el nou equip que sembla tenir bona pinta. Encara que la nova figura és un xicot de 34 anys que segur que en un altre moment hagués semblat una ximpleria fitxar-lo, i per una pasta, però avui tot és igual. La gent necessita recuperar el Barça de fa pocs anys. 

Aquest any, sí!