Com cada any arriba un dia en el que el Ministeri d’Hisenda d’Espanya publica les dades de liquidació dels comptes, en aquest cas corresponents al 2020 i Catalunya sistemàticament és dels territoris que més aporta i dels que menys rep. El dèficit fiscal crònic es manté entre 16.000 i 18.000 milions. Fa uns dies coneixem que l’execució de les inversions pressupostades del 2021 era del voltant del 35%.

Les reaccions son sempre les mateixes, no varia res com el dia de la marmota.

L’EE ho nega malgrat que pública les xifres, ben curiós. Cada any ens expliquen que hi ha un núvol ple de milions que està a punt de ploure sobre Catalunya però aquest núvol sempre passa de llarg. Sempre, tu. Això lliga amb allò de “a la colònia ni agua”.

La Generalitat sempre reacciona aïradament i s’emprenya molt durant uns dies i poca cosa més. Alguns partits del govern de la Generalitat ja estan negociant els propers pressupostos de l’Estat que saben fefaentment que no s’acompliran, i no ho dic perquè sigui un hiperventilat ho dic perquè fa molts i molts anys que ens enganyen, això és empíric, demostrable. Ni en Rufían ho ha pogut arreglar això i si us diu que aquest any blindarà els nous pressupostos no us ho creieu perquè el concepte de blindar d’aquet senyor no és el convencional. El que procura blindar en Rufían és el sou i la vida que s’ha muntat a Madrid.

El PSC-155 et diran que ara sí ara el núvol plourà a Catalunya i arriba España.

D’aquí a dos dies ja no s’han parlarà. De fet per la Vanguardia i el Periódico aquest greuge no ha merescut cap columna a les portades de la mateixa manera que l’han ignorat tots els diaris de Madrid.

L’únic que tothom sap, encara que ho amagui, és que Catalunya rep menys diners dels que disposaria si fos un estat independent. Això està fora de tota discussió.

Si no fem res continuarem el dia de la marmota i l’any que ve aquest pensament serà perfectament reproduïble.