En Mateu era molt amic dels meus pares. En Mateu, la seva companya i els meus pares ben sovint gaudien de la seva amistat sortint per aquí i per allà. Mantenien animades converses sobretot de política. Tots ells eren del bàndol que va perdre la guerra. En aquestes sortides moltes vegades els acompanyava un adolescent, jo. Parlo de la dècada dels seixanta del segle passat. En Mateu era un tipus molt intens i apassionat quan s’expressava. Era un vell republicà, catalanista i independentista. En les converses que mantenien només li faltava un mínim detall per referir-se al país i criticar als nacionals i ho feia amb una certa vehemència. A mi, un adolescent que només tenia preguntes i que em faltaven moltes respostes i que rebia una formació en castellà amb un programa franquista, em cridava molt l’atenció. Em costava entendre aquells sortides un xic alterades que es produïen molt sovint. Tanmateix per a mi en Mateu era un tipus fantàstic al qual estimava sincerament. Avui en dia segurament se’l consideraria un hiperventilat de l’època. Avui fa molts anys que va traspassar però penso moltes vegades amb ell i cal dir que fa molts anys que vaig entendre el context. De fet, algunes vegades jo mateix tinc reaccions semblants a les seves i penso “mira acabo de fer un Mateu”.  

Fa uns dies vaig assistir a una visita a la fàbrica de BonArea a Guissona on ens van mostrar el procés de producció. Una vista interessant. Vet aquí que abans de començar ens van informar que la visita es faria en castellà perquè hi havia una persona que venia de fora. Ja se sap que en “castellano nos entendemos todos”. Vaig tenir una reacció “Mateu”, collons, a mi ningú m’ha preguntat si jo entenia el castellà. La meva protesta, atenent a les mirades que vaig rebre, suposo que es va considerar insolidària. Està clar que no va servir de res i tot d’una BonArea es va espanyolitzar sense cap problema per a ningú. Ja se sap sempre pot aparèixer un “hiperventilat” que molesti una mica. El meu jo adolescent segur que s’hagués preguntat que li passava al meu jo actual. Un homenatge al Mateu vell república independentista al qual recordo amb simpatia i afecte.