Aquest matí he escoltat una entrevista a Marta Vilalta, Secretària general adjunta i portaveu d’Esquerra Republicana, als Matins de Catalunya Ràdio. La conversa s’ha centrat bàsicament en dos assumptes, la taula de negociació amb el govern espanyol i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Jo cada vegada que l’escolto amb quedo desconcertat perquè no sé si només es tracta de enviar-nos un missatge d’optimisme per altra banda poc creïble o ens pren el pèl directament. Pitjor seria si es cregués el que diu. Donat el càrrec que ostenta és una veu autoritzada del partit que va guanyar les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i per tant els seus arguments haurien de ser coherents, sustentats i creïbles. Doncs a mi el seus arguments m’han semblat molt orientats al que seria desitjable enlloc d’estar basats amb la realitat que vivim. Diu que a la taula de negociació hi anirem amb les nostres reivindicacions d’amnistia i d’autodeterminació perquè clar nosaltres tenim una proposta concreta i l’EE encara no n’ha anunciat cap com si aquest fer volgués dir que partim d’alguna avantatge. No crec que la Marta Vilalta sigui tan càndida. Quan es negocia qualsevol cosa cada part ha de tenir arguments i posició de força de veritat i que el fet que tinguis raó no et dona cap avantatge. L’EE té el poder, la repressió, les clavegueres, la força policial i la “justícia” i Catalunya que té? No ens enganyem, Catalunya només té la gent. Però Esquerra sempre posarà el diàleg per davant i si algú de Junts o d’on sigui no hi creu es tracta de criticar a aquests incrèduls. El Referèndum d’autodeterminació s’ha demanat uns 20 vegades al llarg del temps amb una resposta que és idèntica a la que expressen cada dia els interlocutors de la part espanyola, NO. Ara miraculosament, segons la Secretària general adjunta d’Esquerra la nova taula de diàleg pot ser diferent. El que no ha explicat quins són els arguments que facin creïble que ara pot ser diferent. Candidesa, innocència, bones intencions o presa del pèl i qui dia passa any empeny. Bé, empeny dos anys. 

Pel que fa a l’ampliació de l’aeroport, Marta Vilalta ens ven que l’EE posa una inversió de 1700 milions i que serà Catalunya qui conjuntament, partits i entitats, decidirà com serà l’ampliació. També ens expressa que no és partidària de tocar les pistes. Santa innocència o engany. Vol dir que AENA, capital privat, xifra en 1700 milions una ampliació que no sap en que consisteix?

Avui ens parlen d’inversions en l’aeroport i en els Jocs olímpics d’hivern que tenen un termini de 10 anys i a Catalunya ja ens comencem a barallar entre nosaltres per les diferents opcions que plantegem des de partits i entitats implicades. I mentre estiguem barallant-nos l’EE es frega les mans perquè no estem pel que hauríem d’estar.

Però una veu autoritzada ens vol fer creure que nosaltres decidirem. Per altra banda quantes vegades ens han comunicat que arribarà un pluja de milions que mai acaba de fer-se realitat. Això sí, el dèficit fiscal de 16.000 milions és una realitat cada any.

Marta, Marta que no anem amb un lliri a la mà. Digueu-nos la veritat, dona.

Plou sobre mullat!