A veure si ens entenem, la taula de diàleg encara existeix o ja l’han dissolt del tot? Atenent a les continues declaracions de membres del govern més progressista de la història (Sánchez, Bolaño o Rodríguez) aquesta taula ja no té cap sentit donat que a Catalunya ja no hi ha cap conflicte i la normalitat institucional s’ha recuperat totalment. Catalunya està pacificada gràcies al govern de Pedro Sànchez. A més un dels resultats de la mal anomenada taula de diàleg va ser que la part catalana acataria el marc constitucional. Tot en ordre, tu. La part catalana d’aquesta taula ha abandonat l’autodeterminació com a tema prioritari? Doncs no ho diuen clarament però actuen com sí fos així. 

El nou paradigma del govern de la Generalitat és que cal governar pensant en les coses que preocupen a la gent i no penant en idees secessionistes que ara no toquen. Doncs ves per on hi ha qui pensa que amb la independència sí que es podrien donar solucions a les coses que preocupen a la gent i que ser una colònia espanyola no ens porta a resoldre-les. No fa massa temps ens hagués semblat inversemblant que el govern català adoptes el relat d’Arrimadas. 

La gran estratègia del nostre govern és que cal negociar amb Espanya i no aixecar-se mai de la taula de “negociació”. Personalment no en conec cap d’altre d’estratègia dels de Junqueras. Ara que des d’Espanya ja es carreguen la taula indissimuladament la pregunta és quin és el pla B. Mantenir-se assegut a la taula sense ningú davant? Ah, és que Europa se’n donarà compte i bla bla bla.

Bé, ara tenim un govern que pensa sobretot en el que li preocupa la gent. I quan es fa visible un problema dels grossos com és el cas del tren carregat de material tòxic que transita per unes vies en un estat lamentable la qual cosa comporta un gran perill i per tant preocupa a la gent, quina resposta hi dona el govern de Catalunya? Doncs que aquestes vies són competència espanyola. Qui resolt el problema que preocupa a la gent? Ningú. Si el govern que s’ocupa de les coses que preocupen a la gent no hi fa res, de que serveix?

Ara no podem parlar d’independència perquè ara som autonomistes i el que importa és tornar a la política del peix al cove i sobretot atendre les coses que preocupen a la gent.

Bé doncs, espero que el meu govern solucioni els problemes que em preocupen a mi que formo part de la gent. Penso que si fóssim una República independent moltes de les preocupacions de la gent es resoldrien fàcilment però en el mentrestant podrien anar solucionat algunes d’aquestes preocupacions com la defensa sense complexos del català en tots els àmbits, tenir d’unes rodalies decents, acabar el corredor mediterrani, tallar el dèficit fiscal, disposar d’uns serveis socials que es corresponguin amb els recursos que genera el país, etc. etc. Si el govern autonòmic no té la capacitat o les competències necessàries per a solucionar parcial o totalment aquestes preocupacions el que ens hauríem de preguntar és per què serveix.

Potser el que hauríem de fer és activar la República que vam proclamar l’octubre del 17, oi?