Encara recordo la lliga del “Tata” (2012-2013) que va guanyar l’Atlético de Madrid. El Barça la va perdre als darrers minuts del campionat quan Messi va marcar un gol legal, precisament a l’Atlético, el qual va ser anul·lat per l’àrbitre. Aquest gol significava una lliga. El mateix àrbitre va reconèixer més tard que s’havia equivocat. Aquest és un dels molts exemples del mal tracte que el Barça ha rebut de l’arbitratge espanyol. No diré que el Barça no ha sortit mai afavorit de les decisions arbitrals però si posem les decisions favorables i les desfavorables en una balança el desequilibri és feridor pels interessos del Futbol Club Barcelona. Els culers hi estem tan acostumats que ja ho tenim normalitzat. El Barça guanya la lliga quan és molt superior a la resta d’equips, quan les decisions arbitrals no aconsegueixen salvar la diferència. 

Aquests dies he descobert que els clubs paguen per informes que analitzen els arbitres com si els tècnics dels clubs no poguessin fer aquesta tasca. El futbol belluga molts diners i qualsevol excusa és bona per aconseguir tocar calé.

Ara descobrim que el Barça també pràctica aquest tipus contractes fins el punt d’haver-se gastat alguns milions d’euros els darrers anys. I encara pitjor durant uns anys tenia contractat a Enríquez Negreira quan era vicepresident del Comitè d’àrbitres. Qui ho pot entendre això?

Tot és molt estrany. Si el Barça volia pagar per un tracte a favor de l’arbitratge el fracàs ha estat descomunal perquè pagava, i diuen que molt, per rebre el tracte contrari. Algú ens haurà d’explicar de que va tot aquest afer. Qui s’ha omplert les butxaques?

Molta gent s’està fregant les mans, s’ha obert el tir al Barça. Caldrà tenir molta paciència per superar la tempesta que ens ve a sobre.

Espero que el Barça doni totes les explicacions que facin falta i que depuri les responsabilitats que calgui. Però a mi no em faran creure que durant tots aquests anys el Barça ha estat afavorit per l’arbitratge espanyol. He vist molt i molts partit, tu.