El delegat de Pedro Sánchez a Catalunya, Salvador Illa, ha guanyat les eleccions del 12M. Quan va comparèixer a la nit, aclamat per tota la claca socialista encapçalada per Collboni, el primer que va fer és redir pleitesia al seu cap del PSOE-155. La primera referència va ser Espanya i a continuació ja es dedicà a la delegació de Catalunya. Tot en ordre. No s’havia vist mai una submissió d’aquestes dimensions del líder del PSC al del PSOE. Com sabem Illa pronuncia “Madriz” molt millor que qualsevol madrileny.

Se’m fa difícil d’entendre que un partit que va donar suport a la suspensió de l’autonomia catalana mitjançant el 155 pugui guanyar unes eleccions catalanes. Que els partits sobiranistes en el seu conjunt perdin centenars de mils de vots només es pot entendre per com s’han abraçat a un autonomisme obedient abandonant el procés independentista. 

Feia molt temps que es veia a venir que ERC rebria un càstig de l’electorat donada la seva rendició indissimulada a l’Estat espanyol abraçant-se al PSOE. Ara, la patacada ha estat colossal i ja s’ha emportat per endavant a Aragonès però Junqueras s’ha afanyat en posar-se a disposició del partit per continuar el seu lideratge. (icona d’una cara amb els ulls molt oberts). L’Oriol és molt bona persona, tu.

Les CUP tampoc n’ha sortit ben parat. A veure si la redefinició en que estan immersos els treu de la seva insignificança actual. 

Junts ha salvat els mobles encara que, dissortadament, l’efecte Puigdemont no ha tingut la força suficient per aguantar l’embat de l’espanyolisme a Catalunya. 

En qualsevol cas encara no és gens clar si amb els resultes obtinguts per cada un dels partits en pot sortir un nou President o caldrà anar a noves eleccions l’octubre. Temps al temps. 

Un dels motius més importants de la desfeta ha estat l’abstenció de l’independentisme decebuts amb els partits. Que molta gent es quedaria a casa ja es veia a venir.

Alguns s‘han afanyat en afirmar que l’independentisme ha baixat molt i treuen pit assegurant que “la agenda del reencuentro” de Sánchez està funcionant d’allò més bé. 

Sento dir-los-hi que estan molt equivocats. L’independentisme, malauradament, el tenim hivernant i el que cal és despertar-lo. Ja fa temps que sabem que la independència no la faran els partits sols sinó que la farà la gent mobilitzada i organitzada amb els partits que s’hi apuntaran en darrer terme. 

En el país tenim diverses associacions i entitats que estan treballant en diferents àmbits. L’Assemblea Nacional Catalana ha de tornar a ser un dels puntals del moviment independentista. Confio que ho tornarà a ser amb el nou Secretariat Nacional que es troba en els seu procés electoral. També està en procés la segona Conferència per l’Estat Propi del Moviment per la Independència. De la primera Conferència en va néixer l’ANC i d’aquesta segona en sortirà un nou Full de ruta. 

El moviment està viu que ningú ho dubti, els resultats electorals del 12M només són un altre entrebanc en el camí.