El mal resultat electoral d’ERC a les passades eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M, en les quals va perdre 13 escons per quedar-se en 20, era previsible per diferents motius. Una part important dels electors no han entès les baralles entre els patits independentistes que s’ha traduït en una manca d’estratègia unitària. No han entès que en el moment que estem vivint sigui més important la supremacia política que la independència el país. ERC s’ha vist perjudicada, també, pel seguidisme que ha fet del PSOE. L’obra de govern en minoria tampoc ha sigut exitós, amb problemes en l’ensenyament, en la pagesia, en la sanitat o en les presons i a més els hi ha caigut damunt la sequera. L’estratègia d’ampliar la base, sembla, que estava orientada a captar vots de l’Àrea Metropolitana però que ha descuidat altres territoris del país, ha naufragat.

El mal resultat ha accelerat el procés de renovació de lideratges dels republicans. Pere Aragonès i Marta Rovira ja han anunciat en quin moment abandonaran el càrrec. El cas de Junqueras és estrany perquè és un “me’n vaig però el novembre intentaré tornar”. 

Així doncs, ERC es troba davant d’un procés de renovació de càrrecs que es farà efectiu durant els Congres Nacional del partit que celebraran el 30 de novembre.

El 'Col·lectiu Primer d'Octubre' que representa al sector crític dins d’ERC ha anunciat que presentarà una candidatura que en diran “de renovació” al pròxim Congrés Nacional del partit. Volen propiciar un canvi de rumb cap a la independència. Es mostren partidaris de ser menys pactista amb "els partits del 155" i de formar un front comú estratègic amb les altres formacions independentistes. Aposten per trencar relacions amb "els partits del 155" si no hi ha un reconeixement "del legítim dret a l'autodeterminació" i per recuperar la cultura assembleària, amb un major paper del debat de la militància, en el qual "es fomenti la pluralitat d'opinions".

Ben segur que en el Congrés Nacional s’hi presentaran un seguit de propostes i seran els militants qui decidiran. 

En qualsevol cas semblen ben interessants els punts que el Col·lectiu abans esmentat pretén impulsar que són els següents:

1. El convenciment que una renovació de l’equip directiu contribuirà a recuperar la confiança del nostre electorat en la nova orientació d’ERC.
2. La necessitat de fixar novament l’objectiu de la independència com a centre de totes les nostres polítiques. ERC sempre havia estat el partit referent de l’independentisme, molt sovint en solitari, massa temps en minoria, i ara ha de tornar a recuperar el seu lloc.
3. La necessitat de cercar i fixar una posició estratègica comuna amb la resta de forces independentistes a partir d’uns principis bàsics comuns que ens facin més forts davant els qui ens neguen el nostre dret a l’autodeterminació.
4. No establir cap mena d’acord amb els partits del 155 sense el previ reconeixement i respecte del legítim dret a l’autodeterminació de Catalunya.
5. Recuperar la cultura assembleària del nostre partit on es debati entre la militància les decisions del partit, se la faci partícip i es fomenti la pluralitat d’opinions.

Així ens trobem davant d’una nova refundació dels republicans. A l’independentisme li convé que trobin la tecla adequada per tal de trobar projecte i nous líders.