El comitè de direcció d’una empresa on vaig treballar ens reuníem mensualment per analitzar els resultats dels diferents departaments de producció i vet aquí que en una d’aquestes reunions el resultat global de producció va ser negatiu però cada un dels departaments donava un resultat positiu. Està clar que algú no deia la veritat. El mateix passa amb el finançament singular pactat entre el PSOE i ERC. Segons el govern més progressista de la història totes les comunitats autònomes d’Espanya hi sortiran guanyant. Totes rebran més diners. Deu ser allò de la multiplicació dels pans i dels peixos. Però a mi no em surten els números. A veure, el dèficit fiscal que pateix Catalunya és d’uns 22 mil milions d’euros anuals i és de suposar que amb el finançament singular aquest espoli es veurà molt reduït. Però, segons el PSOE cap problema, els ingressos augmentaran arreu. Cal suposar que algun dia ens explicaran d’on sortirà la pasta i també que l’execució de les inversions a Catalunya passarà de menys el 45% al 100%.

Aquest afer del fiançament singular em sembla una camama com una casa de pagès per molts motius. Si hi ha un document públic on s’explica detalladament en que consisteix l’artefacte per què hi ha tantes lectures diferents? És un concert o no és un concert? Cal sortir del Règim Comú o no? Per què cada cop que algú del PSOE parla sobre aquest assumpte algú d’ERC es posa com una moto?

Com pot un partit, dit sobiranista, donar la Generalitat a un president mega-espanyolista en base a un pacte tant controvertit el qual, a més, té un llarg recorregut i que en gran part dependrà dels vots de partits que en són decididament contraris?

A més el pacte s’ha subscrit ni més ni menys que amb el PSOE, sí amb el PDSOE, al qual no se li coneix cap cas d’acompliment com molt bé ERC ens havia repetit fins el cansament. 

Tots sabem que aquest finançament singular és una camama, que servirà per tenir-nos entretinguts durant uns mesos però que s’anirà diluint amb el temps. Dissortadament l’espoli fiscal continuarà igual. L’única manera de resoldre el finançament de Catalunya és la independència, això també ho sabem tots.

El més trist de tot és que ERC ha subscrit aquest acord per por a unes noves eleccions sense pensar en el país. La justificació de l’augment de sobirania és patètica.