Soc dels que penso que amb els del 155 no hi ha res a pactar. Amb el 155 només s’ha de negociar el repartiment de la secessió. Tanmateix, constato que els partits “independentistes” poden pactar amb el 155 i amb el diable si el hi va bé per mantenir o millorar la seva posició i també soc conscient que els interessos dels partits “independentistes” cada dia estan més allunyats dels interessos de la gent. Tal com estan les coses fa gràcia que ERC denunciï que Junts prepara acords amb els socialistes i ho presenti com un gran argument electoral . On vas a parar! Pactar amb els socialistes!

El que és inversemblant és que ERC esgrimeixi aquest argument quan és el campió dels pactes amb el PSOE-155 i amb la seva sucursal catalana el PSC-155. D’exemples n’hi ha un munt, però només cal recordar el suport sense condicions a Pedro Sánchez a las Cortes españolas o la submissió a Illa al Parlament de Catalunya. El que passa és que els hiperventilats no ho entenem, pobrets, els pactes que ERC fa amb l’enemic són per Catalunya i els de Junts, Diputació de Barcelona, són per interessos inconfessables del dimoni Convergència. Hi va haver un temps que es deia “contra Franco es vivia millor” ara el discurs és “contra Convergència és viu millor”. Convergència és l’enemic a batre per ERC, Comuns i PSC-155. De fet, moltes vegades és l’únic argument que tenen. El que era Convergència avui el representa un sector de Junts però sobretot una colla de petits partits que són el resultat d’escissions que es van produir durant el Procés. Aquesta fixació d’anar contra Convergència deu donar vots encara que costi entendre’n els motius. Avui, la gent que votava Convergència deu tenir dret a viure. Durant el Pujolisme van ser majoria molts anys. 

Els que no vam votar mai “Convergència” i optàvem per altres opcions que pensàvem que eren, si més no, catalanistes ara tenim un problema perquè les opcions, ERC, PSC o IC ara son espanyolistes o partidaris d’una autonomia tutelada. Sí, des de que van passar el ribot a l’Estatut del 2006 tot ha canviat radicalment. Un exemple pot ser que el PSC favorable a l’autodeterminació s’ha transformat en el PSC-155.

Dissortadament, amb tot el que ha plogut i amb tot el que hem aprés aquests darrers anys ara ens volen fer empassar que el gran perill és que torna la socivergència. 

Un amic independentista avui em deia que no sap quina de les tres opcions triar pel 28 de maig, vot nul, vot en blanc o directament abstenció. Trist. Bé, cadascú farà la seva opció i a continuació veurem tota mena de pactes. ERC amb el dimoni Junt, ERC amb PSC, Cup amb PSC, Junts amb PSC, etc. etc. I les promeses electorals? Doncs tal dia farà un any.