Fa un parell o tres de dies els matins de Catalunya Ràdio feien un programa dedicat a la situació de les llengües cooficials del Estat espanyol amb l’assistència de responsables polítics de Catalunya , Illes, País Valencià, País Basc, Galícia i Consell General d’Aran. La primera pregunta de la Rosel va ser sobre com pensaven actuar davant de la situació d’emergència de la llengua. La pregunta no va ser una sorpresa, la sorpresa va venir de les respostes en la línia de que les llengües no estaven en situació d’emergència llevat de la representant d’Aran que va dir que sí que l’aranès estava en perill real. La consellera de cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, va dir que la situació no es podia considerar d’emergència, que efectivament el català està en una situació difícil però que la revertiríem. Sense despentinar-se, tu. Cal dir que després de saber que el nivell de preocupació sobre la salut del català que té el nostre govern és molt, molt, més baix que el meu m’he quedat bastant alarmat. Podem continuar confiant en les polítiques dels partits “independentistes” encaminades a situar el català al lloc que hauria d’estar? Francament cada cop tinc més arguments per ser desconfiat. No crec estar enganyant a ningú si dic que algunes polítiques estan pensades per guanyar vots encara que vaguin en detriment de la llengua. Per a ells un vot és un vot i la resta importa menys.

I quan el català està sota mínims i els polítics no detecten l’emergència el TSJC dicta sentencia perquè el 25% de les classes es facin en castellà. La repressió no s’atura. Si l’enemic està dèbil aprofita-ho per donar-li l’estocada.

Mentre estic escrivint aquest pensament rebo el següent WhatsApp que penso que és molt adient amb el que estic pensant:

El Paco és català d'origen espanyol, independentista fins al moll de l'os i un activista lluitador incansable. Tal i com ja va passar en la Transició a l'escola de Santa Coloma per l'ensenyança en català, seran els catalans vinguts d'altres territoris els que tornaran a lluitar per la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país? On son la resta dels catalans i els "de tota la vida", farem alguna cosa? I les institucions i els partits com reaccionaran?