El primer curs de repressor diu que si el reprimit ajup el cap davant la repressió el que cal és continuar fent el mateix per tal de continuar tenint el control.

Així doncs, com més submissió més repressió. Per tant el reprimit a de buscar altres formules si vol sortir del bucle. 

En el nostre cas aquesta màxima la verifiquem cada dia. Empresonen a una part del govern legítim votat pels catalans, a la Presidenta del Parlament i als líders de les principals entitats independentistes catalanes i els condemnen amb un judici a totes llums injust. La resta del govern s’exilia. 

El poble amb el seu vot elegeix a Carles Puigdemont de President de la Generalitat però l’EE diu que no , el President del Parlament, que hauria de fer cas al poble, ajup el cap i el Parlament en proposa un altre i l’EE torna a dir que no, tornem a ajupir el cap i el Parlament en proposa un tercer que l’empresonen en mig del procés d’investidura i el resultat és que el cap ja l’arrosseguem per terra. 

Quan ja hem aconseguit investir un President l’inhabilita un òrgan administratiu i que passa? Doncs passa que el President del Parlament es quadra una vegada més davant del repressor. 

Amb quasi tres mil represaliats que fa una part dels reprimits? Donar suport a un govern tan repressor com l’anterior, els hi aproven els pressupostos i pidolen fer un govern amb ells. 

I seguit la màxima de com més submissió més repressió, l’EE condemna a un conseller i ens judicialitza les properes eleccions catalanes creant un caos polítics bestial. 

El repressor manipula sense vergonya per tal de guanyar les eleccions al reprimit.

Un detall molt aclaridor és que el conseller condemnat, Bernat Solé, ho és per la seva actuació com alcalde l’1-O de 2017. D’alcaldes investigats pel mateix motiu n’hi ha molts però vet aquí que el primer condemnat és precisament el conseller que esta al càrrec de l’organització de les eleccions. 

No caldria canviar de tàctica o és que alguns ja estan bé amb l’”statu quo”?

Quan sento que necessitem un generació per assolir la independència tinc la impressió que alguns vien molt bé en el paper de reprimits.