Avui escoltava una tertúlia on un dels tertulians deia que caldria ser més moderat en les expressions quan es parla per telèfon, que ja sabem que no és segur perquè en qualsevol moment es poden fer públiques i que es podrien utilitzar per anar contra les persones que d’alguna manera estan defensant o treballant per col·laborar en el procés d’alliberament del país. Entenc la recomanació però em costa acceptar que estem perdent tots els nostres drets fonamentals de llibertat d’expressió i d’intimitat. Vol dir que estem en un estat repressor i que cal prendre precaucions per parlar amb llibertat. Hem tornat a la clandestinitat. 

Sí, ja sé que fa uns quants anys que ens movem en la clandestinitat. L’1 d’octubre nos hagués sigut possible sense estar en la clandestinitat, ni el Tsunami Democràtic ni tantes altres accions que s’han fet aquests darrers temps, però qui ens havia de dir no fa gaire temps que estaríem en aquesta situació quan figura que estem immersos en el món lliure dins de l’EU.

Sí, ja sé que l’EU és un club d’interessos que cada estat només mira per ell i que els drets fonamentals només són un eslògan.

Que només podrem sortir de la clandestinitat quan fem efectiva la República de Catalunya cada cop es fa més evident.