La nova i flamat portaveu del govern espanyol i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez ex alcaldessa de Puertollano a la qual se li deu suposar un coneixement d’expertesa en el conflicte Catalunya-Espanya comença en el seu nou càrrec dient-nos que els catalans independentista “hauríem d’haver aprés la lliçó”. Particularment estic bocabadat davant aquest afirmació d’una senyora d’esquerres que s’ha incorporat en el govern més progressista de la història d’Espanya, ei! Que no és poca cosa. 

Quina és la lliçó? Què si defensem les nostres idees rebérem cops per votar, ens imputaran per exercir el nostre dret d’expressió, arruïnaran als dissidents i a les seves famílies, ens haurem d’exiliar o en definitiva haurem d’aguantar la repressió desfermada de l’EE?

El que és espectacular és que una persona dita d’esquerres a l’EE pugui deixar anar aquest expressió sense despentinar-se, així com la nul.la resposta del “Progressisme” espanyol. Per no parlar de la minsa resposta del sobiranisme català.

Mala pesa al taler que diuen al meu poble. 

Ja té raó la ex alcaldessa de Puertollano d’amenaçar els dissidents independentistes sense despentinar-se perquè avui veiem com el PSOE fa la pinça amb VOX, PP i Ciudadanos per impedir que el Congrés investigui al Tribunal de Comptes ja ho entenem tot. 

El partit del govern progressista deu estar molt cofoi amb el Tribunal de Cuentas que pretén matar civilment a una sèrie de persones pel fet de respectar el contracte que van adquirir amb els seus electors. A Espanya sembla que els compromisos electorals no valen si signifiquen defensar unes idees que no encaixen amb la Sagrada Unidad de España. Ara, el que fa més mal és la resposta de Catalunya davant aquesta injustícia. 

Mala pesa al taler.