Fa dies que m’estic queixant de que s’està normalitzant una situació absolutament anormal. Com que no ho paeixo protesto. Tots teniu clar que viure a Catalunya surt més car que viure a Espanya? A tots, els sobiranistes i els unionistes. A vegades sembla que alguns se’n oblidin que quan els altres es queixen per l’espoli fiscal que pateix Catalunya la cosa va per la totalitat de la població de Catalunya se sentin catalans o no se’n sentin. A la fi cadascú es pot sentir el que li doni la gana. 

Fins hi tot el domini d’aquest web és més car per ser “.cat” que si fos “.es”. Sí, ja sé que això pot ser anecdòtic però és. És una altre suplement pel fet d’exercir de català.

Els Països Catalans patim des de fa més de tres segles un espoli fiscal brutal. Avui en dia de cada euro que paguem 40 cèntims no tornen. Aquest tema molts el tenen normalitzat com tantes altres coses. Diuen que com que som rics és normal que siguem solidaris. Pam! Tema tancat i normalitzat. Alguna pregunta més?

La solidaritat de Catalunya la decideix Espanya. Llestos.

Et birlen el 8% anual del PIB, les inversions, que ja son menors del que tocaria seguint el criteri de la població, es queden molt per sota dels pressupostos de tal manera que acumulant xifres cada tres anys la inversió és zero. Però el problema és que els catalans que protestem som insolidaris. Pam! Tema tancat i normalitzat. 

Pel que fa a solidaritat de veritat, la que de que decideix cadascú, Catalunya demostra contínuament que és una de les societat més solidaries de les que existeixen.

Solidaritat? Els darrers temps l’independentisme costa car. Un pressupost mensual. Caixes de solidaritat, presos polítics, iniciatives humanitàries de diverses entitats, etc.

Seria molt fàcil continuar argumentant perquè és més car viure a Catalunya. Poder un altra dia m’agafa la dèria i hi torno.

Ara ho deixo aquí i penjo aquest “Pensament” al meu web que per ser “.cat” és més car.