Les darreres eleccions municipals van representar una bona garrotada pels partits “independentistes” ja que perdre més de tres-cents mil vots pel cap baix no es pot qualificar d’una altra manera.. Els resultats eren els que es podian esperar tenint en compte que aquests partits van deixar a l’estacada els seus votants independentistes. Les reaccions inicials semblava que anaven en la línia de refer el que es pugues de la unitat independentista per tal de recuperar posicions. Aquestes primeres declaracions post eleccions van ser flor d’estiu. En pocs dies s’anuncien els primers acords que res tenen a veure en cap mena d’unitat sobiranista. Com:

“La CUP de Campdevànol formarà govern amb Junts i PSC”

“L’assemblea d’ERC Manresa aprova un pacte amb PSC i Impulsem”

“Esquerra pacta amb el PSC a les diputacions de Tarragona i Lleida, i en deixa fora Junts”

“PSC i ERC pacten a Tortosa amb el suport de la CUP per desbancar Junts de la batllia”

Davant del que està passant que no és res més que pactes de tots els colors, un només pot expressar perplexitat.

On queda aquella màxima de que amb el 155 no és pot arribar a pactes de govern?

On queda posicionada la gran estratègia dels republicans d’eixamplar la base quan van en camí de perdre bous i esquelles?

Pot ERC criticar amb tanta força, com s’ha fet durant quatre anys, un pacte de Junts amb el PSC-155 a la Diputació de Barcelona per acte seguit pactar amb el mateix partit a les Diputacions de Tarragona i Lleida? 

No havíem quedat que la independència es comença en els Ajuntaments?

És tant difícil pensar que la desafecció amb els partits només podrà augmentar?

És comprensible que després de la desfeta, el Molt Honorable President de la Generalitat el senyor Pere Aragonès expressi que la seva gran preocupació és donar suport al PSOE-155 contra el PP i VOX?

I ara ja comencem a patir els cants de sirena que culpabilitzen els electors abstencionistes.

Els partits “independentistes” actuen guiats pels seus interessos particulars a esquenes del que prometen en campanya electoral però els culpables son els electors perquè reaccionen a l’engany al que han estat sotmesos. El món al revés, cornuts i pagar el veure o com n’hi vulgueu dir.

Aquest és l’estat lamentable al que hem arribat. Una verdadera vergonya.

Fa temps que per qualificar ERC, Junts o la CUP fem servir la paraula independentistes entre cometes però penso que ja és el moment d’anar canviant aquest qualificatiu. Tanmateix és difícil trobar-ne un fàcilment. Partits catalans? No, tots són partits catalans encara que no siguin catalanistes. Partits d’obediència catalana? No, alguns d’aquests partits tenen obediència al PSOE-155. Partits sobiranistes? No, són majoritàriament autonomistes. Partits que es diuen independentistes però que no ho són. És massa llarg encara que sigui la definició que més s’escau amb la realitat.