El PSOE, PP i C’s blanquejant la fugida de l’emèrit. Podemos i Comuns intentant mantenir-se a la cadira suportant el que faci falta, la fiscalia mantenint la repressió sense escrúpols i que fan els partits dits independentistes segueixen fotent-se els trastos pel cap. Això sembla que no té remei.

Només cal veure alguns titulars d’avui:

• Comín reconeix que JxCat i ERC “han començat la Guerra Freda”
• Indirecta de Rufián a Puigdemont per l’exili: “Jo m’hagués quedat”
• Torrent a Puigdemont: "Un independentista pot desgastar o pot ajudar a construir"

No cal aprofundir gaire en els continguts per concloure que seguim en una guerra oberta dels partits independentistes. Independentistes?

Quins son els interessos últims dels partits? Poder, no es pot entendre d’altra manera.

Com és que els partits sobiranistes no estan tots darrera del Consell per la República? Com és que ERC o la CUP no juguen a fons aquesta carta? El que es pot deduir sense gaires possibilitats d’equivocar-se és que l’interès principal d’ERC és ser el pal de paller a Catalunya, no és la independència. Pel que fa a la CUP, llevat de Poble Lliure que si que hi juga, mai entendré quina és la seva estratègia més enllà de que son antisistema. 

Què ha de passar per que se sentin tots junts i que no s’aixequin fins que hagin definit una estratègia comuna? Com deia abans el problema és que tenen interessos diversos i que la República de Catalunya no és la prioritat almenys per alguns d’ells.

Hi ha aquella dita que diu “els pobles tenen els polítics que es mereixen” que crec que Catalunya deu ser l’excepció que confirma la regla perquè som un cas clar de que la ciutadania vol anar per un camí i els polítics van per un altre. 

També hi ha qui diu que els polítics prenen les decisions que el poble, que no hi entén, ja les aprovarà en les eleccions corresponents. Això és la vella política que la majoria de polítics s’hi troben molt còmodes. Avui parlem de nova política que vol dir participació intensa del poble sobre que cal fer i els polítics han de fer cas del que vol la gent.

Tenim els polítics que ens mereixem?