Fa uns dies coneixíem el grau d’execució del pressupost d’infraestructures de l’Estat a Catalunya i com cada any vam fer el crit al cel perquè es repetia la discriminació que patim des de fa anys. 

Aquest any fins i tot Foment se’n ha queixat i com sempre que el govern central és del PSOE el PSC-155 ha buscat excuses acusant a la Generalitat de no sé que. Han passat uns dies i ja no se’n parla tant del tracte colonial que rep Catalunya. Espanya, sense dir-ho, actua amb la premissa de si voleu marxar no revéreu les inversions que us pertoquen. Del que no parla mai el govern més progressista de la història és que el dèficit fiscal de Catalunya any rea any està entre 16 i 18 mil milions d’euros. Anem sumant.

Però la cosa no es queda en el debat de retrets i justificacions d’uns i altres, la cosa provoca problemes molt importants a Catalunya. Podríem parlar de molts casos però ho podem exemplificar amb l’AP7. L’AP7, avui, és un col·lapse total i l’estadística d’accidents mortals va en augment. Ara s’anuncien mesures per pal·liar els problemes. Que si reduirem la velocitat, que si posarem un carril més no sé quins dies, que si no deixarem passar camions durant caps de setmana, que si...

Però són faves comptades, si Rodalies funciona des de fa molts anys de forma deficient per la manca d’execució de les inversions pressupostades per L’Estat doncs molta gent agafa el cotxe i si el corredor mediterrani està com està pel mateix motiu doncs el sistema de transport s’ha de basar en els camions. I amb l’aixecament dels peatges tothom cap a l’AP7.

Dit de passada, les Rodalies de Madrid semblen Hollywood i on van a parar prioritàriament les inversions del corredor és a Madrid. No cal fer més comentaris.

En qualsevol moment des de Madrid arribarà la promesa d’una pluja de milions com cada vegada ens alterem davant dels crònic incompliment dels pressupostos. No cal dir que aquestes promeses es repeteixen un parell de cops cada any però encra no s’ha donat cap cas de que es portin a terme.

Així que cal estar preparats perquè Espanya està clar que no té projecte per Catalunya i el que haurem de fer és gestionar el problema. 

El meu pronòstic és que l’any que ve estarem una mica o molt pitjor.

Ens reprimeixen, ens discriminen, ens espien i ens menystenen i que fa la Generalitat? Doncs posar totes les castanyes al foc per organitzar unes olimpíades espanyoles per l’any 2030.

Em pregunto si tenen sang a les venes? La dignitat no hi és ni se l’espera.