Pedro Sánchez, el camaleó, no és creïble donat que avui diu una cosa i el dia següent diu la contraria usant exactament la mateixa solemnitat amb aquell to de no haver trencat mai ni un plat. Diuen que és un supervivent, que se’n surt sempre. Però hi ha una cosa que m’incomoda especialment que és la condescendència amb els catalans quan diu que el problema el tenim entre nosaltres i que el que hem de fer és entendre’ns. Cal dir que no li falta raó perquè l’espectacle que estem donant les diferents faccions de l’independentisme barallant-nos entre nosaltres és, si més no, lamentable. Però aquest problema l’hem de resoldre nosaltres. No cal que vingui aquest senyor a tractar-nos amb condescendència tractant-nos de panolis. Ara ja ha proclamat que el procés s’ha acabat i que ell és el gran pacificador amb la seva agenda del retrobament. Ara ja va fanfarronejant de que amb seu tarannà dialogant ha tancat el procés.

Què en fem de la taula de diàleg si com diu el president del govern més progressista de la historia el procés s’ha acabat?

El més greu és la condescendència amb la que el Pedro tracta al Pere. Ara el Pere diu que portarà a la taula de diàleg la proposta d’un referèndum vergonyant pels catalans. Sembla que, efectivament, és a aquesta taula on s’hauria de parlar de referèndums, però el Pedro ja li ha dit al Pere que d’això res de res i llavors de que ha servit fins ara aquesta taula de diàleg? En Pere està molt satisfent, segons sembla, perquè diu que han avançat molt amb la desjudialització del procés. La realitat és que han avançat en desjudialitzar la primera línia política per deixar a la intempèrie a la gent del carrer que continuarà sent perseguida. Ei! ERC mai s’aixecarà de la taula de diàleg que ells són els campions del diàleg. Ara que no ens vulguin vendre uns resultats que són pura ficció. El més espectacular és que ERC i PSOE-155 ha acordat que l’octubre del 2017 vam delinquir. Visca la taula de diàleg!

Els independentistes d’ERC són a punt d’aprovar amb els Socialistes-155 un paquet de pressupostos; Estat, Generalitat i Barcelona. Ara, això sí, sempre pensant amb la ciutadania de Catalunya.  

Personalment crec que el procés no s’ha acabat ni molt menys. Molta gent continua dempeus i quan arribi el momentum hi serem molts més dels que el camaleó espera. No conec a ningú que hagi canviat d’actitud per l’agenda del retrobament i que hagi abandonat l’independentisme per molt que la desmobilització avui sigui certa.