Què vol en Rufian, la independència o mantenir la poltrona? 

Té uns quants lemes que utilitza contínuament amb el seu estil particular. Però el missatge de fons ha anat canviant fins arribar a l’autonomisme quan abans era clarament sobiranisme. Ell, ara, acostuma a dir-nos amb una condescendència que és ofensiva que ells fan política i que la política consisteix en negociar. Ho diu en un to que sembla que ens vol dir que nosaltres, el mortals normals del carrer, això no ho podem entendre, que alguns de nosaltres, càndids i sobreexcitats, creiem en un independentisme màgic. 

No cal que faci una comparativa del seu discurs abans de l’1 d’octubre amb el fa d’ara perquè siguem conscients de com ens enganyava. Ara això sí, alguns dels seus lemes estrella els continua utilitzant amb els seu estil “tuitaire” que el caracteritza. Nosaltres som republicans, nosaltres som independentistes, nosaltres som d’esquerres i que el moviment que vol la unitat d l’independentisme és Convergència que aquest moviment és de dretes i que els hi vagi molt bé, ah, i que tot el que fan és per el ciutadans de Catalunya. 

Reconec que quan el seu discurs era independentista em feia certa gràcia però quan va començar a parlar de monedes de plata i de muntar un incendi contra el procés unitari per la independència cada cop que obria la boca el seu estil més aviat m’ofèn. Cal dir que segueix el dictat del seu partit i sembla que d’en Joan Tardà al qual, dit de pas, no se com agafar-me el seu canvi d’actitud. Algú ho havia de dir. 

Tornant al Gabriel, penso que ni ell es creu on ha arribat. Va començar sent l’ombra d’Eduardo Reyes de Sumate això li va donar notorietat per arribar al Secretariat Nacional de l’Assemblea. En aquells temps tenia un discurs independentista sense matisos. Junqueres el va incorpora a ERC i mireu on ha arribat. Ara el veiem parlant amb el president espanyol de tu a tu cada dia. Està situat al centre de la política espanyola i sembla que n’està molt cofoi. Qui li ho havia de dir.