Que els catalans estem patint una justícia espanyola de part és un fet indiscutible. No cal fer una relació extensa de sentències injustes que els catalans hem patit per part del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional, de l’Audiència Nacional, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del Tribunal de Comptes o de la Junta Electoral. Fins i tot el Defensor del Pueblo ha donat por bo el CatalanGate. De traca i mocador. Tot per la sagrada Unitat d’Espanya que permet tergiversar o reinterpretar qualsevol llei sempre contra el dret que tenim els catalans a l’autodeterminació.  

Per posar un exemple, el Tribunal de Comptes no mou un dit per investigar les despeses il·legals de la Operació Catalunya de les Clavegueres de l’Estat mentre persegueix sense cap complex ni cap prova als catalans que van tenir alguna cosa a veure amb la consulta del 9-N o el referèndum de l’1-O. La diferència de tracte demostra sense pal·liatius que els tribunals espanyols siguin de justícia o siguin administratius no tenen la lletra de les lleis com a referència sinó que suplanten als polítics per aplicar aquell principi tan espanyol de “Todo por la Patria” de manera que els principis democràtics i el respecte als drets fonamentals no importen.

Que el prestigi internacional de la judicatura espanyola estigui a l’alçada del betum en l’àmbit internacional no els hi importa i que moltes de les sentències quan arriben als tribunals internacionals siguin tombades tampoc. Quan arriben les sentències internacionals no passa res. L’objectiu ja s’havia aconseguit i els represaliats ja van passar per la presó o ja van perdre el càrrec amb el perjudici de prestigi que varen patir. 

Tot l’independentisme n’és conscient de que tenim una justícia injusta que a més a més la patim cada dia. Però vet aquí que cada vegada que un independentista és imputat per aquesta justícia la presumpció d’innocència decau immediatament i els propis independentistes es dediquen a culpabilitzar a l’imputat. És clar que tot respon a la lluita partidista la qual cosa encara provoca molta tristesa. Si s’imputa un de Junts automàticament ERC i la CUP ja posen en dubte la innocència d’aquest. Si acusen un d’ERC els altres fam el mateix. Tots son iguals. Si perjudica al contrari polític la justícia espanyola sembla que és irreprotxable. I si dona vots, premi.

D’acord que aquestes imputacions en altres països democràtics normalment es tradueixen en dimissions però en el cas català caldria tenir en compte el context que estem vivint des de fa molts anys i hauria de provocar que la presumpció d’innocència passi per davant de tot. 

Que Laura Borràs és un objectiu de la claveguera de l’Estat és un fet inqüestionable i per aquest motiu crec que hauria de rebre el suport de la resta de l’independentisme fins que es demostri o no la seva culpabilitat. Per tot això avui m’ha sorprès el tall en que la Carme Forcadell diu "Borràs ha de pensar en el prestigi del Parlament, tolerància zero amb la corrupció". Només he sentit al tall i no voldria treure la frase de context. I estant d’acord amb el contingut del tall, m’ha sonat a pressió contra la Presidenta actual del Parlament. La Carme, (que he de dir que penso que som molt bons amics i que hem sigut companys de lluita) que ha patit la injustícia espanyola personalment amb varis anys a la presó, entenc que, hauria de donar suport a la Laura. Vaja, espero que sigui així.

Si aquets declaració té intencionalitat partidista és molt trist. Jo vull pensar que la Carme és de les que posa el país per davant dels vots.