Quan comento amb algun amic, dels que encara es resisteixen a rendir-se, el que ha dit aquell o aquell altre tertulià o articulista moltes vegades em trobo que la seva resposta és “jo ja no els escolto o no els llegeixo perquè s’han girat com un mitjó”. Jo soc dels masoquistes que encara no he aconseguit desconcertar-me i segueixo estant pendent del que diu aquesta gent. Bé, he de dir que n’hi ha una bona colla que ja no mereixen el meu interès donat que sé exactament el que diran de cada tema sabent, a més, que son corretges de transmissió de mitjans de comunicació o partits que ja s’han rendit i que estan molt còmodes generant un relat autonomista en clau espanyola. Tots aquests ja parlen del període sobiranista com una etapa tancada. Quan tornem a activar el procés, el qual no és mort ni molt menys, tots aquests ens diran que ells hi ha cregut sempre i es posaran a primera fila.

Els que sempre han estat en una línia editorial espanyolista com La Vanguardia o El Periódico no han canviat de relat la qual cosa no és cap sorpresa. Els que et fan emprenyar son els que han canviat de posició com l’Ara. Aquest diari era il·lusionant quan va néixer però ja fa temps que es van rendir. Pel que fa a la premsa escrita només tenim un diari a Catalunya que manté ferma la seva posició que no és altre que el PuntAvui però que dissortadament no té la tirada que caldria. El balanç és decebedor.

En l’àmbit dels diaris digitals tenim més on escollir. VilaWeb, El Món, El Nacional i alguns menys visitats com La República o Racó Català es mantenen ferms però n’hi ha d’altres com pot ser Nació digital que cada dia més estan en bàndol dels que s’han rendit a l’Estat espanyol.  

Sortosament encara ens queden alguns referents que mantenen la posició però dissortadament de tant en tant escoltes o llegeixes a algun d’aquests i observes que ja s’han rendit. I, jo m’escolto dient “Collons un altre que s’ha canviat de bàndol” Suposo que la pressió que pateixen es de fer insuportable i és més còmode incorporar-se al corrent autonomisme majoritari. 

Curiosament tots aquests que jo penso que s’han rendit diuen que la solució passa per la taula de diàleg que segons ERC és el full de ruta. Com deia aquell, “no hase falta desir nada más.