Fa uns dies érem una colla parlant en el que en podríem dir una reunió, o no. En un moment determinat vaig pensar que tenia la paraula però vet aquí que no vaig poder acabar el meu argument, quan un dels col·legues dels que compartíem xerrada va iniciar la seva intervenció deixant-me la paraula a la boca a més va encetar un tema que no tenia res a veure amb el jo estava exposant. Vaig pensar que el que estava exposant no tenia interès. No es tractava d’un cas de mala educació. Senzillament el nou intervinent devia pensar que la seva dissertació era la que realment necessitàvem. Vaig callar disciplinadament un xic deprimit i després d’observar la conversa una estona vaig descobrir que els interrupcions se succeïen parles qui parles. Quan un vol acabar el seu pensament s’ho de treballar; deixem acabar, sí perdona. També et pots trobat amb una situació semblant en una conversa entre dues persones. En el vell mig de l’exposició d’un argument el teu interlocutor agafa una de les paraules que acabes d’usar per iniciar un altre argument el qual moltes vegades no té res a veure amb el teu. No hi ha mala intenció simplement no t’escoltava sinó que estava pensant en el que et volia dir. La conclusió és fàcil, en general la gent està interessada en deixar anar el seus arguments no en escoltar els dels altres. Volem parlar i no escoltar.

Segur que jo faig el mateix, no soc especial, però m’emprenya que no em deixin acabar. Soc l’antipàtic que en molts casos manifesta que no hi ha manera d’acabar una frase, collons.

Som així, tu. Però la gent que sap escoltar té un punt. Que preciós deu ser saber escoltar.

Recordo que anys enrere vaig assistir a una reunió de feina per tal de parlar de la instal·lació d’un software d’una companyia anglesa. Aquest reunió tenia cinc participants, quatre catalans de l’empresa receptora i un anglès de l’empresa subministradora. El senyor anglès que era el que havia d’exposar les bondats del producte no entenia res, va al·lucinar, perquè hi havia quatre persones que parlaven i parlaven i que no escoltaven. El que em va quedar gravat va ser la cara que feia aquell Sir que educadament només parlava quan li tocava. Nosaltres ja hi estem fets. Va ser una reunió de les habituals i cal dir que vam instal·lar el software exitosament.

Va home, escoltem.